Gerard Alís s’erigeix com a possible candidat del PS davant la manca de suport a Pere Baró
Laia Moliné no és militant del PS, sinó que està vinculada al grup parlamentari en l’entorn de SDP
La possible successió al capdavant del Partit Socialdemòcrata (PS) entra en una nova fase amb el nom de Gerard Alís situant-se cada vegada amb més força com a hipotètic candidat a liderar la formació, en un context marcat pel desgast intern del lideratge de Pere Baró.
Segons diverses fonts internes, el perfil d’Alís estaria guanyant protagonisme dins del debat orgànic del partit per davant d’altres opcions que havien estat considerades inicialment, com Maria Nazzaro, o el nom de Laia Moliné, que havia aparegut en alguns cercles com a possible alternativa.
En aquest sentit, es recorda que Moliné no és militant del PS, sinó que està vinculada al grup parlamentari en l’entorn de SDP, fet que impediria la seva participació en unes hipotètiques primàries en l’actual marc orgànic.
Un perfil amb experiència institucional i jurídica
El nom de Gerard Alís guanya pes no només per la conjuntura política, sinó també pel seu recorregut institucional i professional.
Alís va ser:
- Primer secretari del PS (2019-2023)
- Conseller general (2015-2019)
- Membre de la Comissió Legislativa d’Interior
- Membre de la Comissió Legislativa d’Afers Socials
En l’àmbit professional, compta amb una trajectòria vinculada al dret i a la gestió jurídica:
- Llicenciat en Dret per la Universitat de Ciències Socials de Tolosa (1999)
- Postgrau en dret andorrà per la Universitat d’Andorra (2002)
- Advocat al Bufet Pujadas Advocats (des de 2004)
- Tècnic del departament jurídic d’Andbank (1999-2004)
- Assessor de la Unitat de lluita i prevenció contra la corrupció i representant d’Andorra al GRECO del Consell d’Europa (2010-2011)
Desgast intern i reconfiguració del lideratge
El moviment al voltant d’Alís es produeix en un moment de creixent debat intern sobre la continuïtat de Pere Baró, especialment després de mesos d’intens posicionament polític en matèria d’habitatge i de confrontació directa amb membres del Govern.
Aquest escenari ha obert la porta a una possible reordenació de lideratges dins del socialdemocratisme andorrà, on també havia començat a sonar amb força el nom de Maria Nazzaro com a opció de renovació generacional.
Amb tot, la irrupció d’Alís com a figura de consens entre sectors orgànics i institucionals del partit podria alterar l’equilibri intern i accelerar el debat sobre un eventual procés de primàries o de transició liderada.
En conjunt, el PS es troba en un moment de possibles canvis estructurals, condicionat per tensions internes, relleus generacionals i la necessitat de redefinir el seu projecte polític en un context parlamentari d’alta pressió.
