Gili admet que les futures torres d’Escaldes són legals i que els promotors tenen drets consolidats que no es poden revocar fàcilment
El punt clau es trobaria en el pla d’urbanisme aprovat l’any 2018, que va establir els drets edificatoris dels propietaris
Escaldes-Engordany viu un nou episodi de tensió política i social arran de la construcció de diverses torres residencials al territori comunal, un model de creixement vertical que ha generat un intens debat sobre el planejament urbanístic i la capacitat real de les institucions per aturar projectes ja aprovats.
En una entrevista a RTVA, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ha defensat la seva gestió davant les crítiques que apunten que el comú podria haver frenat aquests projectes.
Gili ha estat clara en afirmar que el seu equip no ha autoritzat directament cap de les torres que s’estan aixecant actualment, i que la major part del desenvolupament urbanístic deriva d’un marc legal anterior.
Segons la cònsol, el punt clau es troba en el pla d’urbanisme aprovat l’any 2018, que va establir els drets edificatoris dels propietaris.
En aquest sentit, ha remarcat que, un cop aquests drets estan consolidats, els promotors tenen la capacitat legal d’executar els projectes previstos, fet que limita significativament la capacitat d’intervenció posterior de l’administració comunal.
Gili ha comparat la situació amb altres casos d’urbanisme al país, assenyalant que és habitual que projectes aprovats amb anterioritat continuïn el seu curs encara que canviï el govern.
També ha subratllat que molts dels promotors implicats són grans propietaris, amb capacitat econòmica i jurídica per sostenir eventuals litigis contra el comú, fet que complica qualsevol intent de modificació o paralització.
Guanyar espai per aparcar
La mandatària ha explicat que el comú sí que ha pogut introduir canvis puntuals en alguns projectes, mitjançant negociacions i modificacions específiques.
En un dels casos esmentats, aquestes ajustos han permès obtenir contraprestacions com espais d’aparcament, però ha insistit que es tracta d’intervencions limitades i no d’una revisió global del model urbanístic.
Un dels punts que més controvèrsia ha generat és l’impacte visual i territorial de les noves edificacions, especialment en zones com el carrer Falgueró, on les torres continuen creixent en alçada. Gili ha admès que l’impacte és visible i que el debat social és legítim, però ha reiterat que el marge d’actuació actual és reduït perquè les autoritzacions provenen del planejament anterior.
En relació amb les crítiques polítiques, la cònsol ha lamentat que se li atribueixi una responsabilitat directa en decisions que, segons ella, no depenen de la seva administració. Ha defensat que algunes de les acusacions són exagerades i ha remarcat que “és fàcil dir segons quines coses des del debat polític, però la realitat jurídica és molt més complexa”.
Finalment, Gili també ha volgut matisar que la majoria dels promotors implicats són andorrans, posant el focus en el fet que es tracta de capital i iniciativa local.
