La despesa en protecció social creix un 16,5% mentre una de cada cinc persones es troba en situació de vulnerabilitat
Segués ha alertat que molts ajuts socials temporals s’acaben prorrogant any rere any
La presidenta suplent del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués, ha demanat aquest dijous al Consell General més concreció sobre el desplegament del projecte Radars i sobre la capacitat real del sistema d’Afers Socials per fer un seguiment continuat de les persones en situació de vulnerabilitat.
Segués ha advertit que, de moment, la base de dades més actualitzada només cobreix Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria. Ha preguntat quan preveu el ministeri incorporar la resta de parròquies per assolir una cobertura nacional efectiva.
“Si volem donar resposta a aquesta situació, ho hem de fer a les set parròquies”, ha remarcat.
La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha explicat que el projecte es posa en marxa aquest abril començant per Andorra la Vella i Sant Julià, mentre s’estan ultimant convenis amb Encamp i Canillo.
Segons Marín, “suposo que en sis mesos tindrem totes les dades”, amb l’objectiu d’anar tancant progressivament acords amb la resta de comuns.
Antecedents i recursos del projecte Radars
La ministra ha recordat que la base de dades no parteix de zero, ja que es treballa des de l’època de la Covid. El projecte, signat a finals de 2025 amb l’Ajuntament de Barcelona, inclou voluntaris formats específicament per contactar amb persones grans que viuen soles.
També destaca la implicació del teixit comercial, del Col·legi de Metges i la col·laboració d’Andorra Telecom, que ha facilitat un número gratuït per a les trucades.
Pel que fa als recursos humans, Radars arrenca inicialment amb cinc voluntaris, tot i que el ministeri no descarta ampliar-ne el nombre segons les necessitats.
Actualment, el rati és d’un treballador social per cada 5.000 habitants i d’un educador social per cada 8.500 habitants, nivells que Marín considera suficients. Altres organismes, com la Fundació Privada Tutelar, també reforcen equips amb noves incorporacions.
Debat sobre la cronificació dels ajuts socials
Més enllà del projecte Radars, Segués ha alertat que molts ajuts socials temporals s’acaben prorrogant any rere any. “El model assistencialista dona resposta puntual, però no garanteix que la persona pugui emancipar-se per si mateixa”, ha afirmat. Ha subratllat que l’emancipació no és només econòmica, sinó també laboral.
El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat el sistema social, afirmant que els ajuts ocasionals tenen una tendència decreixent si s’analitzen anualment. Ha explicat que la filosofia de la Llei de serveis socials busca evitar la cronificació: “Aquests ajuts són una palanca, un trampolí per poder-se valer per si mateixes”. Tot i això, ha reconegut que no sempre és possible revertir situacions vinculades a salut mental, addiccions o precarietat severa.
La ministra Helena Mas ha defensat que els protocols actuals s’emmarquen en un model integral basat en treball en xarxa i corresponsabilitat institucional i comunitària, articulant recursos socials, sanitaris, educatius i comunitaris, amb suport d’entitats com Càritas, Creu Roja, l’Hospital i els bombers.
Mas ha destacat que el model Radars es fonamenta en dos pilars: social i sanitari, amb detecció precoç per part dels serveis socials dels comuns i equips d’atenció comunitària, i dispositius especialitzats per abordar riscos vinculats a la salut física, mental i addiccions.
Tot i reconèixer els protocols existents, Segués insisteix que el debat no és tant sobre detecció, sinó sobre resultats reals del seguiment. Ha assenyalat que la despesa en protecció social va créixer un 16,5% el 2024, fins a 343 milions d’euros, mentre que la taxa de risc de pobresa ha passat del 13% al 16%, amb una de cada cinc persones en situació de vulnerabilitat.
Per a Segués, aquestes xifres evidencien “un problema de model” més que no pas de recursos. Ha denunciat la manca de recursos humans i tècnics per un acompanyament continuat i l’absència d’una estructura sòlida de treball comunitari: “El sistema acompanya temporalment, però no emancipa”.
Mas ha conclòs que l’administració proporciona eines i projectes per desenvolupar autonomia, però que l’emancipació és un procés que la persona ha de fer amb el suport de l’administració, posant en valor la coordinació amb entitat
