Les filles de Jordi Pujol defensen a l’Audiència Nacional que els fons d’Andorra no estan vinculats al seu pare
Florenci Pujol hauria decidit destinar aquest patrimoni directament als seus néts
Les declaracions de diversos membres de la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional han tornat a situar al centre del debat judicial l’origen dels fons dipositats a Andorra.
En aquest context, les filles de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, han sostingut amb fermesa que aquests diners no tenen relació amb el seu pare, sinó que provenen d’una herència familiar gestionada de manera independent.
Durant la seva declaració, Marta i Mireia Pujol han explicat que el capital té el seu origen en el patrimoni del seu avi, Florenci Pujol. Segons la seva versió, es tractaria d’un llegat que no va formar part de l’herència oficial ni va ser declarat a l’Agència Tributària espanyola. Aquest caràcter “opac”, segons van descriure, explicaria la seva absència en documents legals i testamentaris.
Una herència familiar fora del circuit oficial
Les declaracions coincideixen en un punt clau: l’expresident no hauria tingut coneixement ni control sobre aquests fons. Segons la família, Florenci Pujol hauria decidit destinar aquest patrimoni directament als seus néts i a la seva nora, sense implicar el seu fill, una decisió que atribueixen a circumstàncies personals i a la seva visió sobre la dedicació política de l’expresident.
El relat exposat davant el tribunal descriu com aquests diners, inicialment dipositats a Andorra en dòlars, haurien crescut amb el pas del temps fins a assolir quantitats més elevades. Posteriorment, els germans haurien rebut la seva part mitjançant comptes individuals oberts en entitats bancàries del país.
Els testimonis han insistit que l’ús d’aquests fons va ser limitat, orientat principalment a l’estalvi o a inversions conservadores, sense impacte en la seva vida quotidiana. També han negat categòricament que els diners tinguessin origen il·lícit o que servissin per obtenir avantatges indeguts.
Opacitat, debat judicial i regularització
Un dels punts centrals del cas és la manca de declaració dels fons. La família reconeix aquesta opacitat, però la justifica com una pràctica hereditària i no com un mecanisme per ocultar activitats irregulars. Tot i això, aquest aspecte continua sent clau en la investigació judicial.
Amb el pas dels anys i especialment després de la difusió pública del cas, els fons van ser regularitzats. Segons les declaracions, aquest procés es va dur a terme el 2014, quan la situació va sortir a la llum i es va procedir a declarar el patrimoni davant les autoritats fiscals.
