"Sense Andorra el meu nou llibre no existiria"

Les veus del llac és la nova novel·la de Miquel Angel Català, un jove autor andorrà que compagina la seva formació en Dret amb la seva passió per l’escriptura. 

L’obra, ja disponible a les llibreries, ens endinsa en una història d’intriga i misteri ambientada al llac d’Engolasters, on les desaparicions, els secrets i una investigació inesperada construeixen un thriller de ritme intens i atmosfera inquietant.

Amb aquesta publicació, Català consolida la seva irrupció en el panorama literari andorrà com una de les veus emergents d’una nova generació d’escriptors locals. 

Com descriuries la novel·la? De què tracta?

Les veus del llac és una novel·la històrica, policial i amb moments bastant emotius.

Tracta, bàsicament, la llegenda del llac d’Engolasters, una història molt coneguda a Andorra, i de com aquesta llegenda continua viva avui dia per a molta gent.

La trama comença quan un grup de nois, la nit de Sant Joan —una nit en què es diu que no es pot pujar al llac perquè és on es reuneixen persones que practiquen bruixeria— decideixen pujar-hi abans d’anar a la festa per comprovar si això és veritat.

A partir d’aquí comencen els problemes: hi ha persones que queden afectades i s’hi descobreixen activitats estranyes relacionades amb rituals. És llavors quan s’inicien desaparicions i el misteri, entrant de ple en la part policial de la novel·la.

Com ha nascut aquest projecte?

Vaig començar a escriure’l fa uns dos anys, un gener, en plena època d’exàmens finals. L’escrivia durant les nits perquè era una manera de relaxar-me de l’estrès de l’estudi. No tenia cap intenció de publicar-lo; era simplement una forma d’entreteniment. M’agradava escriure una història policial i de misteri ambientada al llac d’Engolasters, un lloc molt nostre, d’Andorra, i una llegenda que m’han explicat des de petit.

Va néixer així, de manera molt natural. Quan el vaig acabar, en vaig parlar amb una amiga meva que també és escriptora i em va dir que ho havia de publicar. A partir d’aquí, parlant amb l’editorial Marinada, vam decidir tirar endavant el projecte.

Quin és el teu grau de satisfacció amb el resultat?

El meu grau de satisfacció és molt alt, pels núvols. Estic molt content que s’hagi publicat aquesta primera edició i que la gent pugui conèixer aquesta història, perquè al final també és part de la cultura i la història d’Andorra. El llibre comença precisament explicant la llegenda, com a pròleg, i crec que ha quedat molt bé. 

A més, em fa especial il·lusió que molta gent de fora, fins i tot de Barcelona, m’hagi dit que el vol llegir per conèixer una part d’Andorra. Hi ha molts elements del país dins la novel·la, com l’església de Sant Miquel, que té un paper molt important. De fet, la portada és el campanar d’aquesta església. Estic molt content també de poder donar a conèixer Andorra a través del llibre.

Què has descobert de tu mateix en aquest procés?

He descobert una part creativa de mi que no sabia que tenia.

Pensava que no era especialment creatiu, però a poc a poc, escrivint, he vist que sí, que aquesta part hi era i ha anat sortint de manera natural. També he après a tenir paciència. Escriure un llibre no és una cosa d’un dia per l’altre, i treballar amb una editorial tampoc. Tot té un procés, i perquè la feina surti ben feta, cal temps. S’ha d’anar “piano-piano”.

Quin pes té Andorra dins la novel·la?

Andorra és el punt clau del llibre. És el centre de tota la història. Sense el lloc d’on parteix la llegenda, no hi hauria llibre. Per això, en part, aquesta obra està dedicada al país, una terra que sempre serà meva.

Per a mi ha estat molt emocionant escriure una història ambientada aquí, perquè és la primera que he publicat. Tinc altres esborranys, però aquest havia de ser el primer, sí o sí. Volia que el debut literari tingués relació amb Andorra, amb el meu país.

Hi haurà una segona part?

El final del llibre és tancat, però deixa espai per a una possible continuació. No sé si hi haurà una segona part; dependrà de com ho vegi la gent i de la recepció del llibre, que espero que sigui bona. El que sí que puc dir és que aquest és només el primer de diversos projectes. Això segur.