La realitat és que, al llarg de 20 anys, un grapat de famílies de pagesos que per generacions es van dedicar al cultiu del tabac ia l'opac comerç transfronterer, es van veure embolicats en el maneig d'un poblet que, d'un moment a l'altre, de manera exponencial, va atreure l'atenció del turisme internacional i la seva vertiginosa evolució va resultar conseqüent amb aquesta circumstància. Aquells que detenien terres que van rebre dels seus avantpassats que van viure a l'edat mitjana fins a fer un grapat de dècades, avui es troben amb un exhorbitant poder econòmic que limita l'inexplicable, però aquesta circumstància no els aparta de la realitat que es neguen a reconèixer... Andorra no és París, Roma, Madrid o Monte Carlo. Aquest bany de freda realitat ens recorda que “no tot es pot comprar amb diners”.
*****
La réalité est que, pendant vingt ans, une poignée de familles d'agriculteurs, qui se consacraient depuis des générations à la culture du tabac et à un commerce transfrontalier opaque, se sont retrouvées mêlées à la gestion d'une petite ville qui, soudainement et de façon exponentielle, a attiré l'attention du tourisme international, et son développement vertigineux a suivi la même tendance. Ceux qui détenaient des terres héritées d'ancêtres ayant vécu au Moyen Âge il y a encore quelques décennies se retrouvent aujourd'hui dotés d'un pouvoir économique exorbitant, frôlant l'inexplicable, mais cette situation ne les distrait pas d'une réalité qu'ils refusent d'admettre : Andorre n'est ni Paris, ni Rome, ni Madrid, ni Monte-Carlo. Ce retour brutal à la réalité nous rappelle que « tout ne s'achète pas ».
*****
La realidad es que, a lo largo de 20 años, un puñado de familias de campesinos que por generaciones se dedicaron al cultivo del tabaco y al opaco comercio transfronterizo, se vieron envueltos en el manejo de un pueblete que, de un momento a otro, de forma exponencial, atrajo la atención del turismo internacional y su vertiginosa evolución fue consecuente con ello. Aquellos que detentaban tierras que recibieron de sus antepasados que vivieron en la edad media hasta hacer un puñado de décadas, hoy se encuentran con un exhorbitante poder económico que linda lo inexplicable, pero tal circunstancia no los aparta de la realidad que se niegan a reconocer... Andorra no es París, Roma, Madrid o Monte Carlo. Este baño de fría realidad nos recuerda que "no todo se puede comprar con dinero".
*****
La realitat és que, al llarg…
La realitat és que, al llarg de 20 anys, un grapat de famílies de pagesos que per generacions es van dedicar al cultiu del tabac ia l'opac comerç transfronterer, es van veure embolicats en el maneig d'un poblet que, d'un moment a l'altre, de manera exponencial, va atreure l'atenció del turisme internacional i la seva vertiginosa evolució va resultar conseqüent amb aquesta circumstància. Aquells que detenien terres que van rebre dels seus avantpassats que van viure a l'edat mitjana fins a fer un grapat de dècades, avui es troben amb un exhorbitant poder econòmic que limita l'inexplicable, però aquesta circumstància no els aparta de la realitat que es neguen a reconèixer... Andorra no és París, Roma, Madrid o Monte Carlo. Aquest bany de freda realitat ens recorda que “no tot es pot comprar amb diners”.
*****
La réalité est que, pendant vingt ans, une poignée de familles d'agriculteurs, qui se consacraient depuis des générations à la culture du tabac et à un commerce transfrontalier opaque, se sont retrouvées mêlées à la gestion d'une petite ville qui, soudainement et de façon exponentielle, a attiré l'attention du tourisme international, et son développement vertigineux a suivi la même tendance. Ceux qui détenaient des terres héritées d'ancêtres ayant vécu au Moyen Âge il y a encore quelques décennies se retrouvent aujourd'hui dotés d'un pouvoir économique exorbitant, frôlant l'inexplicable, mais cette situation ne les distrait pas d'une réalité qu'ils refusent d'admettre : Andorre n'est ni Paris, ni Rome, ni Madrid, ni Monte-Carlo. Ce retour brutal à la réalité nous rappelle que « tout ne s'achète pas ».
*****
La realidad es que, a lo largo de 20 años, un puñado de familias de campesinos que por generaciones se dedicaron al cultivo del tabaco y al opaco comercio transfronterizo, se vieron envueltos en el manejo de un pueblete que, de un momento a otro, de forma exponencial, atrajo la atención del turismo internacional y su vertiginosa evolución fue consecuente con ello. Aquellos que detentaban tierras que recibieron de sus antepasados que vivieron en la edad media hasta hacer un puñado de décadas, hoy se encuentran con un exhorbitante poder económico que linda lo inexplicable, pero tal circunstancia no los aparta de la realidad que se niegan a reconocer... Andorra no es París, Roma, Madrid o Monte Carlo. Este baño de fría realidad nos recuerda que "no todo se puede comprar con dinero".
*****