Jordi Wild defensa els youtubers que es traslladen a Andorra: “Ningú té l’obligació de quedar-se a Espanya”
El conegut youtuber ha explicat per què ell no triaria Andorra com a residència: “No sóc una persona de muntanya ni de fred"
El youtuber i creador de contingut Jordi Wild ha estat convidat al podcast Spicy4Tuna, on ha abordat sense filtres el fenomen dels creadors que abandonen Espanya per traslladar-se a Andorra i reduir la seva càrrega fiscal.
Preguntat sobre si ell mateix ho havia plantejat, Wild ha reconegut que sí: “Sí que m’ho vaig plantejar al principi, quan començava a moure més diners, però jo no seria feliç allà”.
Tot i això, ha defensat els que prenen la decisió de marxar: “Veig molt bé els que se n’han anat i sempre els he defensat. Ningú té l’obligació de viure en cap lloc. Et pots anar per feina, amor, diners o simplement perquè t’agradi un altre país”.
Andorra “una presó molt bonica”
El creador ha explicat per què ell no triaria Andorra com a residència: “Per a mi és una presó molt bonica perquè no sóc persona de muntanya ni de fred. Quan hi he anat, l’he vist com un lloc molt bonic per un cap de setmana, però està molt mort”. També ha afegit que prefereix viure a prop de grans ciutats com Barcelona, Madrid o Màlaga, i ha criticat la falta d’ambient i dinamisme al país pirinenc.
Wild, que es defineix com a persona “social”, prefereix tenir els amics i la família a prop i ha apuntat altres inconvenients logístics: “No podria fer el podcast des d’Andorra perquè la gent hauria de desplaçar-se gairebé tres hores des de Barcelona. Ho vaig valorar i vaig decidir que no m’agradava”.
Alternatives fiscals: Dubái i Irlanda
El youtuber també ha comentat que va estudiar altres opcions com Irlanda o Dubái, llocs amb menor pressió fiscal, però no li convencen: “Dubái és molt artificial, no hi ha ambient real al carrer”. Pel que fa a Andorra, ha assegurat que no hi tornarà a plantejar-se residir-hi.
Finalment, Wild ha reflexionat sobre la fiscalitat: “No pots carregar tant els impostos a la gent que guanya perquè això els empeny a buscar maneres d’evitar-ho, i una és marxar. Una taxa del 25 o 30% seria raonable”.