Landry Riba: "Hi va haver incidents amb estudiants a Brussel·les, però no hordes d'africans cremant els carrers"

Una publicació compartida a les xarxes socials per una usuària andorrana sobre els incidents registrats recentment a Brussel·les ha generat debat després de la intervenció del secretari d'Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, que va qualificar el contingut de "manipulador".

La controvèrsia es va originar arran de la difusió d'un vídeo publicat pel periodista Javier Negre en què s'afirmava que "hordes d'africans i magribins" havien sortit als carrers de Brussel·les per provocar aldarulls i saquejos aprofitant unes protestes relacionades amb retallades en educació.

La publicació va ser compartida per la usuària Ingrid Landero, que hi va afegir el comentari "El centre de la UE...".

Landry Riba va respondre públicament a la publicació assegurant que els fets havien estat presentats de manera esbiaixada. "Hi va haver una protesta a Brussel·les, vinculada a reformes en l'àmbit educatiu, amb incidents violents amb estudiants i personal docent. Però en cap cas 'hordes d'africans... cremant els carrers'. La publicació és incompleta i manipuladora. Vigilem el què difonem...", va escriure el secretari d'Estat.

Hi va haver una protesta a Brussel·les, vinculada a reformes en l’àmbit educatiu, amb incidents violents amb estudiants i personal docent. Però en cap cas "hordes d'africans...cremant els carrers". La publicació és incompleta i manipuladora. Vigilem el què difonem...

— landry riba (@LandryRiba) June 5, 2026

La seva intervenció va generar nombroses reaccions i comentaris a les xarxes socials. Alguns usuaris van respondre amb ironia, qüestionant si es podia o no parlar de l'origen dels participants en els incidents, mentre que d'altres van relacionar el debat amb les discussions sobre immigració, integració i l'acord d'associació entre Andorra i la Unió Europea.

Diversos comentaris també van fer referència al fet que ciutadans de països membres de la UE podrien beneficiar-se de les facilitats de mobilitat derivades de l'acord d'associació, una qüestió que continua generant debat públic al Principat.

Què va passar realment a Brussel·les?

Tot i que la protesta va ser majoritàriament pacífica, es van registrar incidents protagonitzats per grups reduïts de manifestants. Algunes persones encaputxades van llançar focs artificials, van provocar desperfectes al mobiliari urbà i van incendiar contenidors i altres elements a la zona de l'estació central de Brussel·les.

La tensió va augmentar després que un petit grup accedís a l'interior del Parlament i activés una alarma d'incendis amb una bengala de fum. La policia va respondre desplegant un ampli dispositiu de seguretat, amb l'ús de gasos lacrimògens, vehicles amb canons d'aigua i diverses càrregues per dispersar els concentrats.

Les actuacions policials també han generat polèmica a Bèlgica. Diversos docents, estudiants i associacions de drets humans han denunciat una actuació que consideren desproporcionada, mentre que la policia defensa que va intervenir davant actes vandàlics i intents d'incendi que posaven en risc persones i edificis públics.

L'endemà de la protesta, els aldarulls van continuar en alguns punts de la capital belga. Les autoritats van informar d'un centenar d'identificacions i d'una desena de detencions relacionades amb delictes com danys al mobiliari urbà, possessió d'armes prohibides, agressions, resistència a l'autoritat o temptativa d'incendi.