El braç del Govern a Stella Mons

Andorra es prepara per afrontar aquest setembre una reforma històrica del seu ordenament jurídic: la despenalització de l’avortament. 

El Govern de Xavier Espot preveu modificar el Codi Penal per eliminar les penes que actualment poden recaure sobre les dones que interrompen voluntàriament l’embaràs, en una reforma que, però, queda molt lluny de l’ambició amb què es va començar a plantejar aquesta qüestió.

El debat va començar a prendre forma durant la legislatura anterior amb la creació del SIAD i amb una intensa etapa de contactes amb la Santa Seu. L’objectiu inicial no era que les dones avortessin a Andorra, sinó buscar una fórmula que permetés derivar-les a l’estranger i estudiar algun mecanisme perquè la CASS pogués assumir part del cost i garantir-ne posteriorment el seguiment sanitari.

La proposta pretenia trobar un punt d’equilibri entre la realitat social del país, els drets de les dones i la particularitat institucional del Principat, amb dos coprínceps i, en el cas del bisbe, una vinculació directa amb la Santa Seu.

De la proposta ambiciosa a una despenalització de mínims

El projecte que finalment arribarà al Consell General serà molt més limitat. El Govern preveu modificar el Codi Penal per deixar les dones fora de l’àmbit de responsabilitat penal, sense que això impliqui convertir l’avortament en una prestació sanitària legal a Andorra.

La diferència respecte del plantejament inicial és substancial.

Durant els darrers anys, el Govern ha mantingut converses amb la Santa Seu per intentar trobar una fórmula que permetés avançar en la despenalització sense provocar un conflicte institucional amb el Coprincipat.

En aquest procés també va tenir un paper rellevant el catedràtic especialitzat en bioètica Federico de Montalvo, que va participar en l’elaboració de la proposta jurídica que l’Executiu pretenia portar al debat polític.

El projecte havia d’arribar al Consell General anteriorment, però la manca d’acord definitiu i els canvis produïts a la Santa Seu van acabar ajornant-ne la presentació.

La mort del papa Francesc i l’arribada de Lleó XIV van comportar, a més, una nova etapa en les relacions entre Andorra i el Vaticà. Durant aquests mesos, el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, han mantingut diverses trobades amb responsables de la Santa Seu, entre ells el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin.

Espot ha defensat que la reforma no necessita formalment l’aval del Vaticà, però el recorregut de la negociació evidencia que la posició de la Santa Seu ha estat un dels elements centrals a l’hora de definir els límits de la reforma.

Stella Mons guanya protagonisme en ple debat

És en aquest context que Stella Mons, una associació de dones catòliques, ha anat adquirint una major presència en el debat públic sobre l’avortament.

L’entitat ha aparegut durant els darrers mesos com una de les veus del sector catòlic que defensa una determinada concepció de la protecció de la vida i que alerta dels efectes que podria tenir una reforma de la legislació andorrana.

Però hi ha un element que fins ara havia passat més desapercebut: una de les persones vinculades a Stella Mons és Ester Fenoll, actual secretària general del Govern d’Andorra i anteriorment secretària d’Estat.

La dada adquireix una rellevància especial perquè Fenoll ocupa actualment una posició d'alta responsabilitat dins de l'estructura del Govern de Xavier Espot. La seva funció com a secretària general la situa en l'entorn més proper a la direcció de l'Executiu.

Això no permet afirmar que Stella Mons actuï per indicació del Govern ni que les seves posicions siguin dictades per l’Executiu. Però sí que posa sobre la taula un vincle directe entre una organització que ha guanyat visibilitat en el debat sobre l’avortament i una persona que ocupa una posició de màxima responsabilitat dins de l’Administració.

Un canvi de discurs que també genera preguntes

La qüestió pren encara més rellevància pel canvi que ha experimentat el debat.

Durant els primers moments de la discussió sobre l’avortament, els sectors catòlics més contraris a qualsevol modificació del Codi Penal advertien que una despenalització podia posar en risc el sistema institucional andorrà i, especialment, el Coprincipat.

L’argument era que una reforma d’aquesta naturalesa podia provocar un conflicte amb el Copríncep episcopal i alterar l’equilibri sobre el qual es fonamenta el model institucional del Principat.

Ara, però, la situació és diferent.

La línia que defensa l’Executiu consisteix a eliminar les dones del Codi Penal, una fórmula que permetria presentar la reforma com un avenç en drets sense arribar a establir l’avortament com un dret sanitari exercible dins del país.

I aquesta posició tampoc satisfà plenament els sectors catòlics més conservadors, que consideren que retirar les conseqüències penals a les dones pot constituir un primer pas cap a una liberalització posterior de l’avortament i cap a l’assumpció dels anomenats tres supòsits.

A l’altre extrem, les organitzacions feministes consideren que la proposta és massa limitada i que despenalitzar no equival a garantir el dret efectiu a interrompre l’embaràs.

Una posició intermèdia que deixa tothom insatisfet

El Govern d’Espot ha acabat situant-se, així, en una posició intermèdia.

No aposta per mantenir intacta la legislació actual, però tampoc planteja una legalització de l’avortament a Andorra. La fórmula consisteix a retirar la dona de l’àmbit penal i mantenir fora del sistema sanitari andorrà la pràctica de l’avortament.

Per als sectors feministes, això és insuficient.

Per als sectors catòlics més contraris a la reforma, és un pas massa llunyà.

I és precisament en aquest espai intermedi on Stella Mons ha adquirit una especial visibilitat.

La presència d’Ester Fenoll dins de l’associació introdueix, inevitablement, un element que mereix ser analitzat: fins a quin punt el discurs d’aquesta entitat representa una veu independent del moviment catòlic o fins a quin punt pot acabar contribuint, de manera directa o indirecta, a construir un relat que encaixi amb la reforma que prepara el Govern.

No es tracta d’afirmar que existeixi una coordinació entre Stella Mons i l’Executiu sense proves que ho acreditin. El que sí que és un fet és la connexió entre una associació que intervé en el debat públic i una alta responsable del Govern que en forma part.

La vinculació pren encara més importància en un moment en què el Govern necessita explicar una reforma que pretén presentar com històrica, però que al mateix temps evita arribar a una legalització de l’avortament dins del Principat.

El paper de la televisió pública i el nou relat catòlic

La creixent presència mediàtica de Stella Mons també ha generat preguntes sobre el paper que l’entitat està adquirint en la construcció del relat públic sobre l’avortament.

La seva aparició en mitjans, inclosa la televisió pública, ha contribuït a donar visibilitat a una determinada veu del món catòlic en un moment especialment sensible.

Per als sectors més crítics amb el Govern, aquesta situació pot generar la percepció que s’està configurant un debat entre dues posicions aparentment oposades —una de molt conservadora i una altra de més reformista— quan, en realitat, la proposta final de l’Executiu se situa en un punt intermedi que pot acabar beneficiant-se d’aquesta confrontació de discursos.

És una qüestió que, en tot cas, haurà de ser analitzada a partir dels fets i no de les interpretacions.

El que sí que està clar és que la reforma que arribarà aquest setembre serà molt diferent d’aquella primera proposta que pretenia establir mecanismes de derivació de les dones a l’estranger i buscar fórmules perquè la CASS pogués participar en el seu seguiment sanitari.

Després de mesos de negociacions amb la Santa Seu, canvis a la cúpula del Vaticà i un procés marcat per la necessitat de preservar la discreció, Andorra afronta finalment una reforma de mínims: treure les dones del Codi Penal sense arribar a legalitzar l’avortament al Principat.

I, enmig d’aquest procés, la connexió entre Stella Mons i Ester Fenoll, secretària general del Govern i exsecretària d’Estat, introdueix un element fins ara poc explorat en el debat públic sobre com s’està construint el nou relat catòlic al voltant de la reforma.