Guillem Casal emergeix com el candidat a l’ombra en la cursa per succeir Espot

La successió de Xavier Espot continua sent una de les grans incògnites de la política andorrana. A menys d’un any de les pròximes eleccions generals i quan l’actual cap de Govern afronta el tram final de la seva segona legislatura, Demòcrates per Andorra encara no ha presentat públicament la persona que haurà d’encapçalar el projecte electoral.

El partit sí que ha començat a moure peces. Espot va deixar la presidència de Demòcrates i Ladislau Baró, ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, va assumir el lideratge de la formació. Un relleu que inevitablement va alimentar les especulacions sobre una possible candidatura de Baró a cap de Govern.

Però els mesos passen i DA continua sense proclamar candidat. I en aquest silenci apareix un nom del qual públicament s’ha parlat molt menys: Guillem Casal.

Segons diferents veus de l’entorn demòcrata consultades per La Veu Lliure, el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia és un dels perfils que podria acabar guanyant pes en el procés successori, especialment si el partit opta finalment per un relleu generacional.

El precedent de Xavier Espot

La situació té alguns paral·lelismes amb la successió de Toni Martí. Quan Xavier Espot va ser escollit per encapçalar el projecte demòcrata, tampoc era inicialment la figura amb més projecció electoral del partit. La seva etapa com a ministre, però, li havia permès construir un perfil institucional que posteriorment DA va convertir en una candidatura a cap de Govern.

Guillem Casal parteix avui d’una situació diferent, però disposa d’un element important: una elevada exposició pública derivada de la seva condició de ministre i portaveu del Govern.

Precisament aquesta circumstància permetria a Demòcrates retardar la proclamació del candidat sense necessitat de construir-ne des de zero el coneixement públic. Si finalment fos l’escollit, Casal arribaria a la campanya després d’anys compareixent davant dels mitjans i defensant les decisions de l’Executiu.

El mateix Casal, preguntat en diferents ocasions per la successió, ha evitat alimentar públicament la cursa interna i s’ha limitat a transmetre que Demòcrates acabarà tenint candidat.

Ladislau Baró continua sobre la taula

L’altra gran possibilitat continua sent Ladislau Baró. El nou president de Demòcrates és una figura històrica de l’espai polític demòcrata i un perfil capaç d’agrupar diferents sensibilitats del partit i dels seus aliats.

La Veu Lliure ja va explicar, però, que dins de l’espai demòcrata existien dubtes sobre si Baró és el perfil electoral més adequat per afrontar una campanya marcada previsiblement per una renovació generacional dels lideratges polítics.

Al davant hi haurà figures com Cerni Escalé, al capdavant de Concòrdia, i Carine Montaner, líder d’Andorra Endavant, dos dirigents que han construït bona part del seu capital polític des d’una oposició directa al Govern.

Això planteja a DA una decisió que va més enllà d’escollir un nom: continuïtat institucional o relleu generacional.

És aquí on Casal podria guanyar terreny. És considerablement més jove que Baró i projecta un perfil polític que combina la continuïtat del projecte demòcrata amb una imatge generacional diferent.

Un partit obligat a renovar-se

La decisió arriba, a més, en un moment de renovació important dins de l’espai demòcrata. Diverses figures de l’actual majoria no tindrien intenció de continuar en primera línia política durant la pròxima legislatura, fet que obligarà DA a reconstruir una part significativa de la seva oferta electoral.

El partit també haurà de decidir quina relació estableix amb les formacions amb les quals ha compartit espai polític i institucional durant els darrers anys.

Entre aquestes destaca Ciutadans Compromesos, especialment important a la Massana i amb posicions pròpies en qüestions com l’acord d’associació amb la Unió Europea. Una integració excessivament estreta en una candidatura continuista podria resultar difícil en un moment en què una part del seu electorat manté posicions més crítiques amb determinades polítiques del Govern.

També han aparegut nous moviments polítics, com Virtus, que podrien alterar encara més un espai de centredreta que durant anys havia estat àmpliament dominat per Demòcrates.

L’escenari d’una gran plataforma continuista

Existeix, finalment, una hipòtesi més profunda: que la pròxima candidatura no adopti exactament la mateixa forma que l’actual Demòcrates.

La fragmentació de l’espai polític i l’aparició de noves formacions podria afavorir la construcció d’una plataforma electoral més àmplia, favorable a l’acord d’associació amb la UE i continuista amb les grans línies dels governs d’Espot, agrupant Demòcrates amb altres sensibilitats pròximes.

Això no implica necessàriament la desaparició de DA, però sí que obre la porta a una reformulació de la marca o de les aliances amb què l’espai concorri a les eleccions.

De moment, però, Demòcrates guarda silenci.

I mentre bona part de les mirades continuen dirigides cap a Ladislau Baró i altres noms històrics de la formació, Guillem Casal es manté en una posició particular: prou conegut per poder ser candidat, prou jove per representar una renovació i, al mateix temps, prou integrat en l’actual Govern per garantir la continuïtat del projecte d’Espot.

Potser serà ell o potser DA acabarà escollint una altra figura. Però, a menys d’un any de les eleccions, el fet que el partit que governa Andorra des del 2011 encara no hagi revelat qui aspira a succeir Xavier Espot converteix la successió demòcrata en una de les principals batalles polítiques dels pròxims mesos.