Pogacar converteix Andorra en l’escenari d’una nova exhibició per a la història
El mateix Pogacar va situar el triomf d’Andorra entre els més especials de la seva trajectòria
Andorra ja ocupa un lloc destacat en la interminable col·lecció d’exhibicions de Tadej Pogacar. El ciclista eslovè va imposar-se aquest dimarts en l’etapa andorrana de La Vuelta després de protagonitzar el seu atac victoriós més llunyà en una de les tres grans voltes, llançant l’ofensiva definitiva quan encara faltaven 51 quilòmetres per arribar a la meta.
Segons recull El Mundo, l’atac al Principat supera les ofensives de llarga distància que Pogacar havia protagonitzat anteriorment al Tour de França, el Giro d’Itàlia i la mateixa Vuelta. En una etapa de només 104,9 quilòmetres, l’eslovè va rodar escapat durant pràcticament la meitat del recorregut.
La victòria reforça encara més el lideratge de Pogacar, que ja acumula dues victòries d’etapa en aquesta edició de la ronda espanyola i aspira a mantenir el mallot vermell fins a l’arribada definitiva a Granada el pròxim 13 de setembre.
«Una de les victòries més boniques»
El mateix Pogacar va situar el triomf d’Andorra entre els més especials de la seva trajectòria. «Ha estat una de les victòries més boniques, a més a Andorra, on vaig guanyar el 2019, en un dia amb boira», va explicar després de creuar la meta.
Tot i la seva superioritat, el ciclista de 27 anys va evitar donar La Vuelta per sentenciada. «Encara no es pot dir que La Vuelta estigui decidida, ni encara que tingui un avantatge de 20 minuts», va advertir, insistint que encara queda molta competició per davant.
Pogacar també va descartar obsessionar-se amb un dels grans rècords de la ronda espanyola: les 13 victòries d’etapa aconseguides pel belga Freddy Maertens el 1977.
«No m’ho plantejo. Ja estic content amb dues victòries. Si hi ha més opcions de guanyar serà un bonus, un regal extra», va assegurar. La seva intenció, va afegir, és anar «dia a dia, sense estrès, tranquil, gaudint i defensant el mallot vermell».
Pogacar busca entrar en la història de La Vuelta
L’eslovè sí que té al seu abast una fita reservada a molt pocs ciclistes: liderar La Vuelta de principi a final. En els 91 anys d’història de la competició només ho han aconseguit Julián Berrendero, el 1942; Freddy Maertens, el 1977, i Tony Rominger, el 1994.
A més, guanyar la classificació general permetria a Pogacar completar una altra fita extraordinària: haver conquerit Tour de França, Giro d’Itàlia i Vuelta a Espanya al llarg de la seva carrera.
El triomf al Principat s’incorpora així a una trajectòria plena d’actuacions memorables en escenaris com La Planche des Belles Filles, el Galibier, Plateau de Beille, Alpe d’Huez o Monte Grappa.
Després de l'exhibició andorrana, Pogacar tampoc va voler entrar en el debat sobre el seu lloc entre els millors ciclistes de la història. «Això ho deixo per als periodistes. Jo gaudeixo sense pensar qui és el millor», va sentenciar.
Amb 129 victòries als 27 anys, l’eslovè continua ampliant un palmarès extraordinari. Andorra és, des d’aquest dimarts, l’escenari d’una més de les seves grans exhibicions.
