El cas del familiar d’Espot arriba al Constitucional després de ser absolt pel Superior
L’advocat de les víctimes assegura que tant les afectades com les seves famílies estan «indignades» amb la decisió del Superior
Les víctimes del cas en què un jove de 24 anys amb autisme va ser condemnat inicialment a nou anys de presó per tres agressions sexuals i posteriorment absolt pel Tribunal Superior han decidit portar el procediment davant del Tribunal Constitucional.
L’acusació particular ha presentat un recurs d’empara contra la resolució absolutòria, que es troba ara pendent de ser admès a tràmit.
Segons ha pogut saber La Veu Lliure, el recurs planteja possibles vulneracions de drets fonamentals durant el procediment i posa especialment el focus en la manera com el Tribunal Superior va valorar les proves que havien servit perquè el Tribunal de Corts dictés la condemna en primera instància.
Fonts jurídiques consultades apunten, però, que el recurs tindria poc recorregut davant del Tribunal Constitucional. Aquests experts consideren que l’òrgan està «presuntament molt polititzat en el sistema de nomenament», tot i que afirmen que sempre cal confiar en la independència dels membres del Tribunal, i assenyalen com un element especialment sensible el fet que l’absolt sigui familiar del cap de Govern, Xavier Espot.
Cal precisar, a més, que els trets compatibles amb l’autisme van ser diagnosticats durant el mateix procediment judicial, i no constaven com un diagnòstic previ a l’inici de la causa.
En aquest context, les mateixes fonts es mostren escèptiques sobre les possibilitats que l’empara prosperi, si bé serà exclusivament el Constitucional qui haurà de decidir primer sobre l’admissió i, eventualment, sobre el fons del recurs.
Segons els experts, cal tenir en compte, a més, la procedència parlamentària de dos dels actuals membres del Tribunal Constitucional.
L’actual president, Joan Manel Abril, va arribar al Constitucional el 2018 a proposta de Demòcrates per Andorra i va ser designat pel Consell General; posteriorment, el 2022, va ser renovat a partir d’una candidatura presentada pels grups Demòcrata, Liberals i Ciutadans Compromesos. De fet, Abril com a president tindria el dret a vot qualificat en cas d'empat entre els membres del TC.
El vicepresident, Pere Pastor, també ocupa una de les places de designació parlamentària, si bé la seva candidatura va ser presentada pels presidents dels grups parlamentaris i el seu nomenament va acabar sent aprovat per assentiment de la Cambra.
El cas havia acabat inicialment amb una pena de nou anys de presó. Posteriorment, però, el Superior va revocar la sentència i va absoldre l’acusat en considerar que els fets no havien quedat acreditats amb la certesa suficient per mantenir una condemna penal.
Les víctimes qüestionen la valoració de les proves
Un dels principals arguments del recurs se centra en la valoració global de la prova. La representació de les víctimes considera que el Superior no hauria analitzat adequadament tots els elements incorporats a la causa i discrepa de la importància atribuïda a les contradiccions detectades en les declaracions de les denunciants.
Aquestes contradiccions van tenir un paper rellevant en la decisió absolutòria del Tribunal Superior. L’acusació particular, però, considera que no haurien d’haver estat suficients per desacreditar el conjunt de les proves del procediment.
L’advocat de les víctimes assegura que tant les afectades com les seves famílies estan «indignades» amb la decisió del Superior i volen que s’analitzi si la resolució va respectar totes les garanties constitucionals.
El recurs denuncia possibles vulneracions de drets fonamentals
La reclamació no es limita a discutir la valoració de les proves. L’acusació particular també planteja qüestions relacionades amb el dret al tribunal predeterminat per la llei, així com una possible vulneració del dret a la jurisdicció i a la tutela judicial efectiva.
En aquest sentit, el recurs qüestiona determinats aspectes de la composició i intervenció de l’òrgan judicial que va resoldre l’apel·lació. La representació de les víctimes considera que cal determinar si la resolució del Superior va complir les exigències de motivació i si els drets de les afectades van quedar suficientment protegits.
La presentació del recurs no implica que el Tribunal Constitucional hagi acceptat els arguments de les víctimes ni que revisi automàticament l’absolució. El primer pas serà decidir si admet a tràmit la petició d’empara.