Landry Riba admet que la Directiva europea de lliure circulació s’aplicarà a Andorra amb l'acord d’associació

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha confirmat que la Directiva 2004/38/CE sobre lliure circulació i residència dels ciutadans europeus i els seus familiars forma part de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea i, per tant, serà aplicable al Principat en els termes i amb les adaptacions negociades en el mateix acord.

Riba ho ha afirmat aquest dimecres a través de la xarxa social X: «La Directiva 2004/38 forma part de l’Annex VIII de l’Acord». El secretari d’Estat també ha remarcat que l'article 85.2 de l'Acord estableix que les normes s'han d'interpretar i aplicar d'acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

«Per tant, sí, l’Acord d’associació és qui regula aquestes qüestions», ha conclòs Riba.

La documentació oficial europea confirma aquest punt. Una declaració conjunta de la UE i Andorra sobre la lliure circulació de persones estableix expressament que la Directiva 2004/38/CE serà aplicable en les relacions entre la UE i Andorra, d'acord amb els termes i les condicions fixats als annexos VIII i V del Protocol d'Andorra.

Què implica la Directiva 2004/38 per a Andorra?

La directiva europea regula els drets d'entrada, residència, sortida i igualtat de tracte dels ciutadans comunitaris i dels seus familiars. No obstant això, la seva incorporació a Andorra no es produeix sense límits: l'Annex VIII introdueix diverses adaptacions específiques negociades pel Principat, especialment en matèria de quotes d'immigració.

Entre altres qüestions, l'acord estableix que els ciutadans de la UE no necessitaran un permís de residència per a períodes inferiors a tres mesos, sempre que durant aquest període no desenvolupin una ocupació o una altra activitat econòmica permanent. Per residir durant més temps, continuaran existint permisos i les limitacions específiques previstes per a Andorra.

L'Annex VIII també fixa el controvertit sistema de contingents. Per als comunitaris que desenvolupin una activitat econòmica, el nombre de nous permisos de llarga durada disponibles cada any haurà de permetre un augment net anual no inferior al 7% de la mitjana de permisos de residència vàlids dels cinc anys anteriors. Per als comunitaris econòmicament inactius, el percentatge mínim serà del 2,5%.

La normativa va, però, més enllà dels contingents.

Els familiars dels ciutadans comunitaris que resideixin legalment a Andorra tindran dret a obtenir un permís amb la mateixa validesa que el del familiar del qual depenen. A més, si volen accedir a una activitat econòmica, l'esgotament de la quota anual prevista per als treballadors comunitaris no podrà utilitzar-se per denegar-los el permís de residència.

La Directiva 2004/38 també regula el dret de residència permanent. L'Annex VIII estableix expressament l'aplicació a Andorra del capítol IV de la directiva, que preveu, amb caràcter general, l'adquisició d'aquest dret després de cinc anys de residència legal continuada, sempre d'acord amb les condicions i adaptacions establertes per al Principat.

La jurisprudència europea també tindrà pes

La confirmació de Riba és especialment rellevant perquè no es tracta únicament d'incorporar el text de la directiva. El mateix Acord d'associació estableix mecanismes perquè la seva interpretació tingui en compte la jurisprudència del TJUE.

De fet, la declaració conjunta negociada entre Andorra i la UE assenyala expressament que la jurisprudència europea aporta criteris sobre qüestions com les mesures que pot adoptar l'Estat de residència per preservar l'ordre públic o expulsar ciutadans estrangers. 

Al mateix temps, reconeix les especificitats geogràfiques, demogràfiques i socials d'Andorra a l'hora d'interpretar determinades qüestions de seguretat i ordre públic. 

En resum, les paraules de Riba confirmen que la Directiva 2004/38 sí que queda incorporada al marc jurídic de l'Acord i que els drets de circulació, residència i reagrupament que regula hauran d'aplicar-se en els termes pactats amb Brussel·les.

DOCUMENT