Andorra Endavant marca el pas a la dreta de Demòcrates i mira a les eleccions de 2027

La política andorrana encara les eleccions generals del 2027 amb un escenari substancialment diferent del que va deixar la convocatòria del 2023. Andorra Endavant i Carine Montaner han passat de representar una força emergent, fortament qüestionada per una part de l’opinió pública, a ocupar una posició central dins de la dreta liberal, sobiranista i moderada del Principat.

El punt d’inflexió més recent ha arribat amb el debat sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Una qüestió que Montaner ha situat durant anys al centre de la seva activitat política i sobre la qual algunes de les advertències formulades per Andorra Endavant han anat adquirint una nova dimensió a mesura que s’ha conegut el text definitiu.

El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha confirmat aquesta setmana que la Directiva 2004/38/CE forma part de l’Annex VIII de l’Acord d’associació. El mateix annex publicat oficialment incorpora aquesta norma europea relativa al dret dels ciutadans de la UE i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement.

Riba també ha recordat que l’article 85.2 de l’Acord estableix que les disposicions afectades s’hauran d’interpretar d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Aquest element és especialment rellevant perquè Montaner fa anys que adverteix que l’Acord modificaria profundament el model migratori andorrà. Ja abans de les eleccions del 2023 manifestava públicament la seva preocupació per la lliure circulació de persones i qüestionava si Andorra podria conservar íntegrament instruments com els antecedents penals i les quotes migratòries.

De l’alarma política al text de l’Acord

El Govern defensa que el règim negociat no equival a una desaparició immediata de tots els mecanismes de control migratori. L’Executiu sosté que Andorra conservarà quotes específiques, mecanismes de policia administrativa i salvaguardes adaptades a les particularitats del país.

Però el model sí que experimentaria transformacions notables.

En matèria d’antecedents penals, el mateix Govern ha explicat que qualsevol nou resident procedent de la UE haurà de declarar les condemnes penals que hagi tingut, mentre que la verificació es podrà efectuar de manera aleatòria en funció del risc. En determinades professions sensibles —com salut, educació o sistema financer— els antecedents es podran exigir sistemàticament.

Es tracta d’un sistema diferent de l’actual, en què diverses autoritzacions d’immigració exigeixen directament un certificat d’antecedents penals del país d’origen, nacionalitat i residència, a més de la corresponent declaració jurada.

Aquesta diferència és precisament una de les qüestions que alimenten el discurs d’Andorra Endavant: una autodeclaració sotmesa a comprovacions selectives no ofereix el mateix filtre preventiu que l’exigència sistemàtica de documentació oficial abans d’autoritzar la residència.

Al mateix temps, l'aplicació de la Directiva 2004/38 introdueix drets vinculats als familiars dels ciutadans comunitaris, una qüestió especialment sensible en un país que històricament ha basat la seva política migratòria en contingents i autoritzacions administratives molt controlades. La Directiva està incorporada expressament a l’Annex VIII, encara que la seva aplicació a Andorra queda sotmesa a les adaptacions específiques negociades en el mateix Acord.

Per això, el debat polític ja no consisteix a determinar si la Directiva forma part o no de l’Acord. Hi forma part. La discussió passa ara per determinar fins on arriben les adaptacions andorranes i quin marge real conservarà el Principat davant del dret europeu i la jurisprudència del TJUE.

L’informe Gide que va anticipar el debat

Andorra Endavant va decidir no esperar el final de les negociacions per construir la seva posició política. El grup parlamentari va encarregar al bufet internacional Gide, especialitzat en dret europeu, un estudi independent sobre les conseqüències de l’Acord.

La iniciativa va ser impulsada per Montaner el 2023 i l'estudi va ser dirigit per Benoît Le Bret, advocat amb una llarga trajectòria vinculada a les institucions europees. El mateix despatx havia treballat anteriorment en l'anàlisi de l'encaix europeu de Mònaco.

Posteriorment, Andorra Endavant va publicar la documentació, va organitzar una conferència pública i va posar en funcionament una eina d’intel·ligència artificial basada en els annexos de l’Acord i l’informe Gide perquè qualsevol ciutadà pogués consultar-ne el contingut.

Una de les conclusions polítiques que la formació ha defensat des d'aleshores és que Andorra no podrà conservar intacte el seu actual model d’immigració selectiva.

Aquest és probablement un dels factors que més ha contribuït a modificar la percepció política sobre Montaner.

De consellera aïllada a alternativa de govern

La Carine Montaner que va arribar a les eleccions del 2023 carregava encara amb una forta polarització derivada de les seves posicions durant la pandèmia. Per a una part important de l'establishment polític i mediàtic, Montaner representava una figura difícilment homologable com a alternativa de govern.

Tres anys després, l'escenari és diferent.

Andorra Endavant ha aconseguit traslladar el debat des de la personalitat de la seva presidenta fins a qüestions concretes de gestió: immigració, Acord d'associació, habitatge, empreses pantalla, inversió estrangera, digitalització de l'Administració o simplificació burocràtica.

En digitalització, per exemple, Montaner fa temps que denuncia que les inversions milionàries no s'han traduït en una automatització suficient dels procediments administratius.

En matèria empresarial, també ha reclamat l'eliminació de les empreses pantalla sense activitat real, més control sobre determinades inversions i l'obligació de presentar projectes empresarials amb activitat econòmica efectiva.

Fins i tot davant l'anunci recent del Govern de tancar unes 2.000 empreses inactives, Andorra Endavant ha reivindicat que es tracta d'un problema sobre el qual la formació ja feia temps que advertia.

Aquesta successió de debats ha permès a Montaner construir una narrativa especialment efectiva de cara al 2027: la d'una oposició que adverteix abans que el Govern actuï.

Aquesta evolució política també comença a tenir un reflex en les enquestes. La darrera onada de l’Observatori d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I) mostrava un creixement d’Andorra Endavant en intenció de vot, consolidant la formació de Carine Montaner dins del panorama polític nacional.

Virtus i Claror entren en un terreny que Montaner ja ocupava

L'aparició de noves forces i moviments com Virtus o Claror confirma, alhora, que existeix un espai electoral creixent crític amb l'actual model polític i amb l'encaix plantejat amb Brussel·les.

Però Andorra Endavant parteix amb una diferència fonamental: porta anys construint aquest discurs i ja disposa de representació parlamentària, estructura política i una líder plenament identificable per l'electorat.

Claror ha impulsat, per exemple, iniciatives per reclamar el referèndum sobre l'Acord abans de la seva ratificació, que han rebut el suport d'Andorra Endavant.

Virtus, per la seva banda, competeix també per una part de l'electorat conservador i liberal. La seva irrupció ha obert explícitament una batalla política pel vot situat a la dreta de Demòcrates.

Però aquesta competència també evidencia una realitat: l'espai políticoelectoral que durant anys quedava absorbït gairebé íntegrament per Demòcrates s'ha fragmentat, i Montaner és avui la figura amb més trajectòria institucional dins d'aquest nou bloc.

La diferencia amb Concòrdia

La gran batalla electoral del 2027, però, difícilment es limitarà a la dreta. Concòrdia i Andorra Endavant representen avui les dues alternatives amb major capacitat per disputar a Demòcrates el protagonisme polític, però ho fan des de plantejaments diferents.

Concòrdia ha endurit notablement la seva posició sobre l'Acord. Cerni Escalé ha reclamat aturar el procés, celebrar el referèndum abans de continuar avançant i ha garantit que, si arriba al Govern sense que s'hagi votat encara, convocarà la consulta en un termini de sis mesos.

Per tant, no seria rigorós presentar Concòrdia actualment com una força favorable sense matisos al text negociat.

La diferència amb Andorra Endavant es troba sobretot en la trajectòria política i en el grau de ruptura plantejat.

Montaner ha mantingut una oposició frontal a l'Acord durant pràcticament tot el procés i ha construït bona part del projecte d'Andorra Endavant al voltant de la defensa de la sobirania andorrana davant d'una integració europea que considera excessiva.

Concòrdia, en canvi, ha evolucionat cap a posicions cada vegada més crítiques i centra actualment la seva batalla en la necessitat que els ciutadans decideixin abans que el país quedi definitivament compromès.

Aquesta diferència pot resultar determinant el 2027.

Mònaco desmunta l'escenari de l'aïllament

Un dels arguments utilitzats habitualment davant del rebuig de l'Acord és el risc que Andorra quedi aïllada d'Europa. L'experiència de Mònaco, però, obliga com a mínim a matisar aquest escenari.

La Unió Europea i Mònaco van decidir suspendre les negociacions del seu acord d'associació el setembre del 2023, mentre que les converses van continuar amb Andorra i San Marino.

Mònaco no ha quedat aïllat ni s'han tancat les seves fronteres.

El Principat monegasc sí que va entrar el juny del 2024 en la denominada llista grisa del GAFI, però les causes identificades oficialment estan relacionades amb deficiències estratègiques en la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, l'efectivitat de les sancions, la confiscació d'actius i el funcionament de les institucions responsables de perseguir aquests delictes. El GAFI no vincula aquesta decisió al fracàs de les negociacions de l'Acord d'associació amb la UE.

Aquest precedent reforça un dels arguments principals d'Andorra Endavant: rebutjar aquest Acord concret no equival necessàriament a rebutjar Europa ni a quedar fora de qualsevol relació amb la Unió Europea.

Carine 2027?

Falta encara més d'un any per a les eleccions i l'escenari polític pot canviar substancialment. No existeix cap resultat electoral escrit per endavant.

Però la transformació política de Carine Montaner és difícil d'ignorar.

La dirigent que el 2023 arribava a les urnes fortament marcada per les controvèrsies de la legislatura anterior afronta el final d'aquest mandat amb un partit consolidat, un discurs propi i diversos debats que ella mateixa havia introduït anys abans al Consell General instal·lats ara al centre de l'agenda nacional.

Especialment l'Acord d'associació.

La incorporació de la Directiva 2004/38 a l'Annex VIII no demostra que totes les advertències d'Andorra Endavant fossin correctes ni invalida les salvaguardes negociades pel Govern. Però sí confirma una qüestió essencial que Montaner reclamava que es debatés obertament: l'Acord afecta directament la lliure circulació de persones, la residència, els familiars dels ciutadans comunitaris i, en conseqüència, el model migratori andorrà.

I ara aquesta realitat consta negre sobre blanc en el text oficial.

De cara al 2027, aquesta és probablement la principal fortalesa electoral de Montaner: haver convertit qüestions per les quals durant anys va ser presentada com una veu excessivament alarmista en debats que avui ocupen el centre de la política andorrana.

Si aquesta credibilitat acumulada es transforma finalment en vots serà una decisió dels electors. Però, a hores d'ara, Andorra Endavant arriba a la precampanya del 2027 com la força que marca el discurs de la dreta liberal i sobiranista andorrana i Carine Montaner com la seva principal referència política.