Amaya de Santiago carrega contra l'assessor de DA Ricard Poy pel cas BPA: «Vostè vol manipular l’opinió pública»
L’exempleada de BPA nega que les conformitats del cas Emperador a Espanya puguin presentar-se com un aval de la sentència andorrana
Amaya de Santiago, exempleada de Banca Privada d’Andorra (BPA) i una de les persones afectades directament per la causa primera de BPA, ha publicat un vídeo per respondre a un article del periodista Ricard Poy sobre els acords de conformitat assolits a Espanya en el marc del conegut com a cas Emperador, relacionat amb l’empresari Gao Ping.
De Santiago qüestiona frontalment la interpretació segons la qual aquestes conformitats servirien per avalar la sentència dictada a Andorra en la causa BPA i considera que s’estan barrejant realitats judicials diferents.
«Crec que hauríem d’aclarir alguns conceptes a partir d’un article publicat avui», comença assenyalant De Santiago, que critica especialment la vinculació que Poy estableix entre els acords assolits pels acusats a Espanya i el procediment judicial andorrà.
Un pòdcast d’investigació enxampa Ricard Poy falsejant les xifres d’una sentència espanyola sobre el cas Emperador i BPA pic.twitter.com/1xZnhXhnj8
— La Veu Lliure (@laveulliure) August 31, 2026
«No li fem un favor al periodisme ni a la veritat utilitzant amb aquesta lleugeresa segons quins termes. La ignorància és molt atrevida, però jo encara ho soc més», afirma.
De Santiago: «Una conformitat no demostra els delictes»
Una part central de la resposta de De Santiago se centra a explicar què significa, segons ella, una conformitat dins d’un procediment penal.
«Una conformitat no demostra els delictes, no investiga la prova, no la posa en contradicció. És a dir, no es discuteix si la prova existeix», defensa.
De Santiago sosté que una conformitat respon a un mecanisme processal mitjançant el qual l’acusat accepta els termes acordats amb l’acusació a canvi, habitualment, d’una reducció de la pena.
«Un acord de conformitat és simplement un tecnicisme processal per donar agilitat a la justícia en el qual l’acusat accepta una culpabilitat d’un delicte que li proposa el fiscal a canvi d’unes reduccions, normalment reduccions de penes de presó, i això és el que ha passat», explica.
També posa l’accent en la durada extraordinària del procediment espanyol, que es remunta a l’any 2012, i en les conseqüències que les mesures cautelars haurien tingut durant aquests anys sobre els investigats.
Segons De Santiago, aquestes persones han tingut «la seva vida aturada des del 2012», amb embargaments i altres mesures cautelars, entre les quals menciona les limitacions per sortir d’Espanya.
Per aquest motiu, rebutja que el fet d’haver acceptat una conformitat després de més d’una dècada de procediment pugui traslladar-se automàticament al debat sobre la responsabilitat dels antics gestors de BPA.
«Aquí no es va jutjar el cas Emperador»
De Santiago recorda que una de les qüestions centrals del judici celebrat a Andorra era precisament l’actuació dels empleats i gestors de BPA, i no tornar a jutjar els fets de la causa Emperador instruïda a Espanya.
En aquest sentit, assegura que el president del tribunal, Enric Anglada, ho va remarcar durant la vista oral.
«Aquí no es va jutjar el cas Emperador», recorda De Santiago sobre les manifestacions fetes durant el procediment.
A partir d’aquí, defensa que el que havia de determinar la justícia andorrana era si els treballadors de BPA havien complert correctament les seves obligacions professionals.
«Nosaltres vam fer la nostra feina, que és el que vam anar a discutir a la vista oral», afirma.
De Santiago també mostra la seva disconformitat amb la valoració que la sentència fa de l’actuació dels empleats i avança que aquesta qüestió continuarà discutint-se en les següents instàncies judicials.
«Això ja ho comentarem davant del Tribunal Superior, davant de les instàncies que siguin, de les que ens vagin venint», assenyala.
Dures acusacions contra Ricard Poy
La segona part del vídeo adopta un to especialment contundent contra Ricard Poy. De Santiago considera que els articles del periodista sobre BPA reflecteixen una animadversió personal contra la família Cierco, antics accionistes majoritaris de l’entitat.
«Aquesta mena d’animadversió explícita, aquest odi, aquesta ira cap a la família Cierco, perquè inclús deixa de dir BPA i diu “el banc dels Cierco”, hauria d’estar circumscrita en termes personals», afirma.
Es tracta d’una valoració personal de De Santiago sobre el tractament periodístic de Poy, a qui acusa de no separar suficientment aquesta presumpta animadversió de la informació que ofereix als seus lectors.
Segons l’exempleada de BPA, aquesta manera d’abordar el cas perjudica la credibilitat de la informació publicada.
«Aquesta explicació de part no crec que li faci cap favor ni a la llibertat de premsa ni a la informació fidedigna que es mereix el lector», sosté.
De Santiago va encara més enllà i planteja que els lectors haurien de qüestionar-se l’enfocament de les informacions que Poy publica sobre aquesta qüestió.
«Els lectors haurien de començar a qüestionar-se si el que estan llegint està tot dirigit i hi ha una estratègia al darrere per manipular-los», manifesta.
Finalment, s’adreça directament al periodista amb l’acusació més contundent del vídeo: «Senyor Poy, vostè vol manipular l’opinió pública, perquè vostè falta a la veritat quan fa els seus escrits, sobretot dels que parlo jo».
De Santiago puntualitza que les seves crítiques es limiten als articles relacionats amb els assumptes dels quals té coneixement directe i evita pronunciar-se sobre la resta de la producció periodística de Poy.
«De la resta me n’abstinc, no li vull donar més audiència de la que es mereix», conclou.
És fàcil qüestionar el que pot dir en Ricard Poy, periodista d'escàs nivell qualitat dubtosa i verb feble (i de vegades amb faltes d'ortografia). Fins i tot els seus amics de DA se'l miren amb distància malgrat haver estat un fidel lebrel. Per a Poy, qualsevol fet que pugui aprofitar per a destil·lar verí envers la família Cierco, l'aprofita, encara que ni tingui cap relació.