Deliri col·lectiu amb l’Acord UE: el Govern ja veu una victòria fins i tot en el ‘no’ d’Islàndia

El Govern d’Andorra sembla disposat a convertir qualsevol notícia europea en un argument a favor de l’Acord d’associació, encara que per fer-ho hagi d’estirar les conclusions molt més enllà del que permeten els fets. L’últim exemple és el referèndum celebrat a Islàndia i la lectura que n’ha fet la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor.

Els islandesos han estat cridats a pronunciar-se sobre la possibilitat d’avançar cap a la Unió Europea i el resultat ha estat contrari a aquesta opció. És una decisió política rellevant i que mereix ser analitzada. 

Però convertir aquest resultat en una mena de validació indirecta del model que el Govern andorrà defensa per al Principat és una interpretació, com a mínim, interessada.

Perquè Islàndia no estava votant si volia continuar dins de l’Espai Econòmic Europeu (EEE). Aquesta qüestió no estava sotmesa a consulta.

I aquí rau el problema.

El que no es votava també importa

La ministra Imma Tor ha interpretat el resultat assegurant que la resposta del poble islandès ha estat clara i que la seva voluntat és mantenir-se en el marc de l’Espai Econòmic Europeu.

Però aquesta conclusió va més enllà de la pregunta sotmesa a les urnes. Els islandesos podien rebutjar avançar cap a l’adhesió a la UE per moltes raons diferents. El que no podien fer amb aquella papereta era pronunciar-se sobre si volien continuar o no en l’EEE, perquè això simplement no estava en qüestió.

Presentar el resultat com una elecció entre ser membre de la UE o mantenir el model actual de relació europea és construir una dicotomia que el referèndum no plantejava.

I encara resulta més discutible intentar traslladar aquesta lectura al debat andorrà.

Andorra no està debatent si vol convertir-se en Estat membre de la Unió Europea. Mai no ha estat aquesta l’alternativa plantejada als ciutadans. El debat real és si el Principat ha d’acceptar o rebutjar un acord d’associació concret negociat amb Brussel·les.

Són preguntes diferents, contextos diferents i models diferents.

Islàndia no és Andorra

Islàndia forma part de l’Espai Econòmic Europeu i de l’Associació Europea de Lliure Comerç. Andorra, en canvi, està culminant un Acord d’associació amb la Unió Europea amb una arquitectura jurídica pròpia i unes obligacions concretes.

Per tant, utilitzar el resultat islandès per suggerir que confirma que el model d’associació és preferible a l’adhesió plena és comparar dues realitats que no es troben en el mateix punt.

És més: ningú no sap què haurien votat els islandesos si la pregunta hagués estat una altra.

Afirmar que haurien rebutjat un acord d’associació seria especulatiu. Però afirmar que el seu vot confirma la bondat d'un model d'associació també ho és.

El que sí que mostra el resultat és que existeixen reticències importants davant una major integració política amb la Unió Europea. I aquest element hauria de convidar el Govern andorrà a la prudència, no a convertir Reykjavík en material propagandístic per al debat intern.

No tot el que passa a Europa valida l’Acord

Fa temps que el Govern transmet la sensació que qualsevol esdeveniment europeu pot acabar convertit en una demostració que l’Acord d’associació és l’únic camí raonable per a Andorra.

Si un país avança cap a Brussel·les, Europa és el futur. Si un país rebutja avançar cap a l’adhesió, aleshores això també demostraria que l’associació és el futur.

Amb aquesta lògica, qualsevol resultat acaba donant la raó al Govern.

I així és impossible mantenir un debat polític seriós.

L’Acord d’associació és prou important perquè sigui defensat pels seus mèrits, les seves oportunitats i les seves conseqüències. No necessita interpretacions forçades de referèndums celebrats a milers de quilòmetres d’Andorra.