El Govern ven l’Acord; el notari Miñana alerta de la lletra petita
L’episodi més recent i significatiu és la confirmació de Landry Riba sobre la Directiva 2004/38 que regula la lliure circulació dels ciutadans comunitaris
Hi ha una diferència entre explicar els avantatges d’un acord i explicar tot allò que obliga a assumir. El notari Joan Carles Rodríguez Miñana ha fet d’aquesta distinció el centre de la seva intervenció pública sobre l’Acord d’associació amb la Unió Europea.
Amb articles, preguntes i rèpliques als responsables polítics, ha mantingut oberta una discussió que no es pot resoldre únicament amb promeses d’oportunitats econòmiques.
El seu posicionament és inequívocament crític. Però aquesta posició no eximeix el Govern de respondre les qüestions que planteja, especialment quan afecten el marge de decisió del país sobre la residència, la immigració o la interpretació de les normes que haurà d’aplicar.
La continuïtat d’aquesta tasca es pot seguir en els seus textos: des de les reflexions sobre el recorregut institucional de l’Acord fins a les objeccions sobre la seva naturalesa mixta i el referèndum. Articles com Acord d’associació: petita guia del laberint, publicat al maig, i Acord d’associació: un nou text amb trenta contractants, al juliol, mostren que la seva crítica va més enllà d’una polèmica puntual.
L’Acord d’associació NO estableix CAP sistema “de verificació dels antecedents penals aplicable als nacionals de la UE”
La “verificació” serà la mateixa que a la UE, la que estableix l’article 27.3 de la Directiva europea 2004/38/CE, de lliure circulació.
Cap “adaptació”. https://t.co/rwNC3pHS67— Notari Miñana 🇦🇩 (@NotariMinana) March 9, 2026
La directiva que obliga a parlar de més coses que de quotes
L’episodi més recent i significatiu és la confirmació de Landry Riba sobre la Directiva 2004/38/CE en una pregunta directe del vicepresident dels notaris europeus. La directiva regula la lliure circulació i residència dels ciutadans comunitaris i dels seus familiars.
El contrast entre la insistència de Miñana i les mencions explícites de Riba a aquesta directiva a X és significatiu: més de vuitanta referències del notari davant de només dues del secretari d’Estat, totes dues durant l’últim any.
La comparació no resumeix tota la comunicació institucional, però posa en valor la perseverança de Miñana a situar aquesta norma al centre del debat. La confirmació de Riba que la Directiva 2004/38 forma part de l’Acord no valida automàticament totes les interpretacions del notari, però sí que referma la pertinència de les seves preguntes. Qüestionar les conseqüències d’una norma que el mateix negociador reconeix que s’aplicarà a Andorra no es pot despatxar, sense més, com a desinformació.
Va, ja que ho demanes, parlem de “manipulació de la informació”, Landry:
Em pots indicar si et plau (amb fotografia adjunta del text) en quin punt concret de les vora 5.000 pàgines de l’Acord o qualsevol de les Directives i normativa aplicable es preveu la “VERIFICACIÓ…— Notari Miñana 🇦🇩 (@NotariMinana) August 29, 2026
El 26 d’agost, el secretari d’Estat va afirmar: «La Directiva 2004/38 forma part de l’Annex VIII de l’Acord». També va assenyalar que les disposicions corresponents s’hauran d’interpretar d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La confirmació, recollida per La Veu Lliure, coincideix amb un dels punts en què Miñana ha insistit públicament.
Això no significa que desapareguin les especificitats andorranes. Significa que aquestes especificitats operaran dins d’un marc jurídic pactat amb la UE, i no al marge d’aquest marc.
L’Annex VIII preveu un sistema de permisos amb mínims calculats sobre categories concretes. Per als comunitaris econòmicament actius amb permisos de llarga durada, estableix el 7% sobre la mitjana dels permisos vàlids dels cinc anys anteriors, amb correccions i exclusions. No és un increment automàtic del 7% de tota la població andorrana ni una simple acumulació de percentatges.
“L’augment net anyal del nombre d’aquests nacionals que resideixen a Andorra no sigui inferior al 7% del nombre mitjà de permisos de residència…”
La norma, doncs, té en compte la gent que marxa.
Tot aquell ciutadà UE que marxi allibera quota, a utilitzar per un altre. pic.twitter.com/GQDPuCrkKM— Notari Miñana 🇦🇩 (@NotariMinana) September 2, 2026
El mateix annex reconeix drets als familiars de comunitaris residents legalment: l’esgotament del contingent de persones econòmicament actives no pot justificar, per si sol, la denegació dels permisos familiars previstos. També incorpora el règim de residència permanent de la directiva. Tot plegat es pot consultar al text de l’Annex VIII publicat pel Govern.
La directiva estableix, com a regla general, el dret de residència permanent després de cinc anys de residència legal continuada, amb les condicions corresponents. Per això, reduir tota la discussió migratòria a si la quota és superior o inferior a les entrades actuals deixa fora una part substancial del debat. Directiva 2004/38/CE.
La pregunta política continua sent pertinent: quin marge conservarà Andorra si en el futur vol adoptar una política més restrictiva? Comparar els mínims pactats amb les entrades d’avui no respon, per si sol, aquesta pregunta.
Sobirania, justícia i el dret a qüestionar el relat oficial
L’altra qüestió central és qui interpretarà les obligacions assumides. L’article 85.2 preveu que els actes europeus incorporats i les disposicions de l’Acord que impliquin conceptes de dret de la UE s’interpretin segons la jurisprudència del TJUE, anterior i posterior a la signatura.
L’article 90 estableix, a més, una via perquè les discrepàncies no resoltes al comitè mixt arribin al tribunal europeu. Això no converteix el TJUE en el tribunal competent per a qualsevol afer intern andorrà, però sí que li atribueix un paper determinant en la interpretació jurídica dins de l’àmbit de l’Acord. Articles 85 i 90 de l’Acord marc.
Islàndia ha decidit NO més UE i mantenir l’statu quo.
Com diuen les vostres enquestes que volen els andorrans.
Esperant amb candeletes la “caiguda als inferns” i “el gran càstig” que els espera de la UE…
😂😂😂😂😂🤣🤣🤣🤣🤣🤣— Notari Miñana 🇦🇩 (@NotariMinana) August 30, 2026
Aquí és on la crítica de Miñana mereix una resposta de fons: assumir compromisos internacionals és una decisió sobirana, però aquests compromisos condicionen les decisions posteriors. Defensar que els beneficis compensen aquest condicionament és legítim. Presentar-lo com si no existís no ajuda a entendre què es vota.
La discussió sobre la naturalesa mixta també mostra la necessitat de prudència institucional. El novembre del 2025, Riba ja reconeixia que Andorra acceptaria aquesta fórmula si era necessària per assolir el consens europeu. Finalment, el Consell de la UE va autoritzar el 16 de juliol del 2026 la signatura i l’aplicació provisional d’un acord que identifica expressament com a mixt. Declaracions de Riba, comunicat del Consell de la UE.
Mentrestant, el Govern disposa d’un espai específic de lluita contra la desinformació sobre l’Acord. Contrastar afirmacions és necessari. Però aquest exercici ha de funcionar en totes dues direccions: també ha de permetre examinar les explicacions governamentals i assenyalar-ne les omissions.
El valor de Miñana no depèn que totes les seves interpretacions siguin indiscutibles. Depèn de la seva insistència a demanar respostes concretes sobre obligacions concretes.
En una decisió d’aquesta transcendència, llegir els annexos, discutir els procediments i preguntar qui tindrà l’última paraula no és una nosa. És una part necessària del debat democràtic.
Andorra necessita conèixer les oportunitats que li ofereix l’Acord. Però també té dret a saber quines decisions ja no podrà prendre tota sola. La persistència de Miñana ha contribuït a mantenir aquesta segona pregunta damunt la taula.