D’on surt aquesta dada? La importància del rigor informatiu

D’on surt aquesta dada? Aquí rau bona part de la importància del rigor informatiu.

Nacionalitat, residència, procedència i matrícula no volen dir el mateix. Distingir-les també forma part del rigor periodístic. 

L’accident ocorregut el 30 d’agost a la Borda del Poblador, a Ribera d’Urgellet, va deixar cinc joves ferits i una preocupació comprensible a banda i banda de la frontera. En situacions com aquesta, la rapidesa informativa és necessària. Però precisament quan hi ha inquietud, també cal escollir cada paraula amb cura.

Les informacions inicials permetien afirmar que al vehicle hi viatjaven cinc persones, que el cotxe tenia matrícula andorrana i que els ocupants procedien d’Andorra. Tanmateix, alguns mitjans van anar un pas més enllà i els van atribuir directament la nacionalitat andorrana.

Bondia es va referir a cinc víctimes «de nacionalitat andorrana». SER Andorra va parlar de «cinc ciutadans andorrans» i La Ciutat també va publicar que els joves eren de nacionalitat andorrana. Altres mitjans, com RTVA o Altaveu, van utilitzar expressions com «un turisme andorrà» o «cinc persones d’Andorra».

Pot semblar una diferència petita. No ho és.

Una matrícula identifica administrativament un vehicle, no les persones que hi viatgen. Residir a Andorra tampoc implica necessàriament tenir la nacionalitat andorrana. I procedir d’Andorra només indica el lloc d’on venien o amb el qual estaven vinculats.

Residència, procedència i nacionalitat són dades diferents

Matrícula, residència, procedència i nacionalitat són dades diferents. Confondre-les pot transformar una deducció raonable en una afirmació que el lector interpreta com a confirmada.

Fins ara no hem localitzat cap comunicat oficial públic que detalli la nacionalitat de cadascun dels cinc ocupants. Això no significa que les informacions publicades siguin necessàriament falses. Els mitjans poden haver tingut accés a fonts addicionals. Però, si va ser així, hauria estat convenient indicar-ho: «segons fonts policials», «segons fonts pròximes a la investigació» o «segons fonts consultades per aquest mitjà».

L’atribució permet al lector conèixer l’origen i el grau de certesa d’una informació. També protegeix el mateix periodista.

Que diversos mitjans reprodueixin una mateixa dada tampoc demostra, per si sol, que hagi estat contrastada de manera independent. Cinc publicacions poden procedir d’una única font, d’una agència o d’una primera notícia replicada successivament. La repetició dona aparença de certesa, però no substitueix la verificació.

Hi ha bons exemples de com informar amb precisió. RàdioSeu ha diferenciat en altres notícies entre persones residents, nacionalitats i matrícules. El Periòdic també ha utilitzat fórmules com «vehicle amb matrícula andorrana» sense convertir automàticament aquesta dada en la nacionalitat del conductor.

No es tracta d’assenyalar ningú ni de convertir un matís en una disputa entre mitjans. Es tracta de recordar una pregunta senzilla que sempre hauria d’acompanyar l’ofici periodístic:

D’on surt exactament aquesta dada?

La resposta hauria de ser clara, comprovable i comprensible. Aquí rau bona part de la importància del rigor informatiu.

El rigor no consisteix únicament a evitar una mentida. També significa no presentar una suposició com un fet, no eliminar un matís necessari i no transformar una possibilitat en una certesa. Contrastar vol dir acudir a la font, separar allò que està confirmat d’allò que és provisional i explicar amb honestedat allò que encara no se sap.

En una època d’immediatesa, soroll i sobreinformació, aquesta precisió no és un luxe. És el que separa una notícia d’un missatge que simplement circula.

Informar amb rigor també és una forma d’humanitat. Darrere de cada dada hi ha persones, famílies i lectors que confien en nosaltres. Mereixen una informació veraç, contextualitzada i prudent. I mereixen que, quan alguna cosa no estigui confirmada, tinguem l’honestedat de dir-ho.

A data d’avui, 7 de setembre del 2026, no hem localitzat cap font oficial pública que confirmi la nacionalitat dels cinc ocupants del vehicle. El que està acreditat públicament és que viatjaven en un vehicle amb matrícula andorrana i que procedien d’Andorra. Tota la resta, mentre no s’identifiqui i se citi la font corresponent, s’ha de presentar amb la cautela necessària.