Yvan Lara defensa deixar enrere l’actual relació d’Andorra amb la UE
Lara situa l’acord d’associació com una fórmula intermèdia entre l’actual relació amb Europa i l’adhesió plena
El politòleg d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), Yvan Lara, considera que l’acord d’associació amb la Unió Europea pot convertir-se en una via per diversificar l’economia andorrana i reduir la dependència dels sectors tradicionals.
En declaracions a RTVA, Lara ha relacionat l’apropament a Brussel·les amb la necessitat de revisar el model econòmic del Principat.
Segons el politòleg, les diferents fórmules plantejades al llarg dels anys no són models que hagin coexistit simultàniament, sinó opcions que han anat apareixent a mesura que evolucionava la relació d’Andorra amb les institucions europees.
Lara descarta que l’adhesió plena a la UE sigui una alternativa especialment beneficiosa. Considera que formar-ne part com a estat membre implicaria una cessió de competències molt més important per a Andorra, mentre que Brussel·les tampoc tindria gaire interès a incorporar nous microestats que poguessin complicar el procés de presa de decisions.
Una fórmula d’integració intermèdia
En aquest context, Lara situa l’acord d’associació com una fórmula intermèdia entre l’actual relació amb Europa i l’adhesió plena. El politòleg considera que el text negociat permetria una integració més profunda d’Andorra al mercat únic i presenta similituds amb les fórmules desenvolupades per Islàndia i Liechtenstein.
Tot i això, aquests dos països no tenen exactament el mateix estatus que el Principat, ja que formen part de l’Espai Econòmic Europeu. El cas més semblant al d’Andorra és el de San Marino, que ha negociat conjuntament amb el Principat un acord per ampliar la seva participació en el mercat interior europeu.
Per a Lara, la necessitat de buscar noves alternatives es va fer especialment evident després de la crisi financera del 2008 i el 2009, quan es van posar de manifest les vulnerabilitats del sistema econòmic andorrà. En aquest sentit, defineix l’acord com “probablement l’alternativa més evident” entre les opcions plantejades.
La decisió correspon a la ciutadania
El politòleg remarca, però, que la seva valoració econòmica no determina quina ha de ser la decisió final sobre l’acord. Una vegada conclosa la negociació, correspondrà a la ciutadania i als partits representats al Consell General pronunciar-se sobre el futur de la relació amb la Unió Europea.
Lara defensa que, independentment de si el resultat final és favorable o contrari al text, Andorra haurà d’abordar una reflexió profunda sobre el seu futur econòmic. La qüestió, segons apunta, va més enllà de l’acord i obliga el país a decidir com vol generar creixement i prosperitat durant les pròximes dècades.