Més interessos i pressió sobre els preus: creix la preocupació per l’economia occidental
El Banc Central Europeu ha tornat a apujar els tipus d’interès davant la pressió sobre els preus
L’encariment del deute sobirà i la preocupació per la inflació tornen a situar els riscos financers al centre del debat econòmic.
Segons les dades publicades per Libre Mercado, el rendiment del deute espanyol a llarg termini ha arribat aquest dijous al 3,9%, el nivell més alt des de l’octubre del 2023, en un context de vendes de bons als mercats.
El programa Con Ánimo de Lucro, d’esRadio, ha abordat aquesta situació amb l’expert Gustavo Martínez, en una anàlisi sobre els riscos d’una possible crisi de deute i d’un escenari d’estanflació, és a dir, la combinació d’estancament econòmic i inflació.
La pressió sobre els bons s’estén per Europa i els Estats Units
D’acord amb les xifres recollides pel mitjà, el bo alemany a deu anys se situa en el 3,448%, mentre que la prima de risc espanyola —la diferència entre el rendiment dels bons espanyol i alemany de referència— ronda els 45 punts bàsics.
La pujada dels rendiments també afecta altres economies europees. El deute de França arriba al 4,338%, per sobre del d’Itàlia, que se situa en el 4,284%. A Grècia, el rendiment és del 4,135%, mentre que a Portugal assoleix el 3,784%.
Als Estats Units, el rendiment del bo de referència s’apropa al 4,86%, un nivell que la informació situa com el més elevat des del 2023.
Quan els preus dels bons baixen per les vendes al mercat, els seus rendiments augmenten. Si aquesta situació es manté, els estats poden haver d’oferir interessos més alts per emetre nou deute o refinançar el que venç, fet que pot incrementar progressivament la despesa financera.
La inflació complica l’escenari monetari
El Banc Central Europeu ha tornat a apujar els tipus d’interès davant la pressió sobre els preus. La taxa de dipòsit se situa en el 2,5%, el tipus de les operacions principals de refinançament en el 2,65% i la facilitat marginal de crèdit en el 2,90%.
L’enduriment monetari busca contenir la inflació, però també pot encarir el finançament de famílies i empreses i frenar el consum i la inversió. Aquest equilibri esdevé especialment delicat quan l’activitat econòmica perd força.
L’augment dels rendiments del deute, per si sol, no permet concloure que s’acosti un col·lapse financer ni que hi hagi estanflació. La preocupació se centra en la possible coincidència d’un finançament més car, una inflació persistent i un creixement feble, factors que poden reduir el marge de resposta de les economies.