Albares acusa el PP d’influir en altres països i partits per retardar l’oficialitat del català a la UE
El ministre espanyol assegura que el reconeixement europeu és «una qüestió de temps»
El ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assenyalat el Partit Popular per influir en altres països i formacions polítiques amb l’objectiu de retardar l’oficialitat del català a la Unió Europea.
El responsable de la diplomàcia espanyola ha lamentat aquesta actitud i ha defensat que el reconeixement de la diversitat lingüística d’Espanya ha de tenir també una traducció en les institucions europees.
«Lamento que hi hagi un partit polític espanyol que obertament vagi contra les llengües oficials d’Espanya», ha afirmat Albares, que considera que aquestes actuacions només aconsegueixen ajornar el procés: «L’únic que fan és retardar-ho».
El ministre ha presentat, així, l’oposició que atribueix al PP com un obstacle que endarrereix el reconeixement, però que no impedirà que acabi arribant. «És una qüestió de temps», ha assegurat, sense concretar un calendari per assolir l’oficialitat.
La identitat plurilingüe d’Espanya com a argument
Albares ha fonamentat la seva defensa en la protecció de la identitat nacional dels estats membres i del multilingüisme, principis que ha vinculat als tractats fundacionals de la Unió Europea.
Segons ha argumentat, la identitat espanyola és plurilingüe, i aquesta realitat ha de ser tinguda en compte en el debat sobre les llengües oficials de la UE. El ministre ha invocat aquests principis per sostenir que la petició espanyola s’emmarca en els objectius de protecció de la diversitat lingüística que defensa el projecte europeu.
En la intervenció, però, no ha identificat els països ni les formacions polítiques sobre els quals el PP hauria exercit aquesta influència, ni ha detallat les gestions concretes que atribueix als populars.
De l’ús quotidià al reconeixement europeu
El titular d’Exteriors ha defensat que l’objectiu és traslladar a la Unió Europea el reconeixement que aquestes llengües ja tenen a Espanya. En aquest sentit, ha fet referència tant al marc constitucional com a la seva presència al Congrés i al Senat.
Albares ha posat especialment l’accent en l’ús social de les llengües, més enllà de les institucions. Ha esmentat els carrers de moltes comunitats autònomes, els llocs de treball i el transport públic com a exemples d’una realitat lingüística quotidiana que, segons defensa, també ha de quedar reflectida a escala europea.
«Del que es tracta és simplement que el que és oficial en la Constitució espanyola, al Congrés i al Senat, però sobretot als carrers de moltes comunitats autònomes espanyoles, als llocs de treball, al transport públic, sigui també oficial a la Unió Europea», ha conclòs.