Andorra detecta 66 casos de falsos transfronterers en uns 1.800 controls des del juliol del 2025
Albares situa la pressió sobre l’habitatge a la Seu d’Urgell i les irregularitats dels treballadors fronterers entre els reptes que Espanya i el Principat han d’abordar conjuntament
Els controls sobre els treballadors transfronterers i la pressió sobre l’habitatge a la Seu d’Urgell han centrat una part de la visita del ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, a Andorra aquest dilluns.
La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha explicat que, des del juliol del 2025, s’han efectuat uns 1.800 controls que han permès detectar 66 casos de falsos transfronterers.
La qüestió s’ha abordat en una jornada de reunions amb Tor i amb el cap de Govern, Xavier Espot, en què els dos executius han defensat reforçar la cooperació per donar resposta als problemes que afecten les poblacions de les dues bandes de la frontera.
Albares ha identificat els falsos fronterers i les dificultats d’accés a l’habitatge a la capital de l’Alt Urgell com dos dels assumptes que requereixen una actuació compartida. El ministre ha vinculat aquesta necessitat de coordinació amb l’estreta relació econòmica i social entre Andorra i el seu entorn pirinenc.
Controls per garantir la regularitat dels treballadors
Tor ha remarcat que Andorra exerceix una important capacitat d’atracció de mà d’obra i ha defensat que les persones que hi treballen procedents dels territoris veïns han de trobar-se en una situació administrativa regular.
Les dades exposades per la ministra situen en 66 els casos detectats en aproximadament catorze mesos de controls. La informació facilitada, però, no concreta quines irregularitats s’han identificat en cadascun d’aquests casos ni quines mesures administratives se n’han derivat.
El control d’aquestes situacions forma part dels reptes d’una frontera travessada diàriament per persones que mantenen vincles laborals, comercials i familiars entre el Principat i l’Alt Urgell. La voluntat expressada pels dos governs és disposar de mecanismes que permetin gestionar aquesta realitat de manera més coordinada.
La pressió sobre la Seu entra en l’agenda bilateral
L’impacte del creixement andorrà sobre l’habitatge de la Seu d’Urgell també ha ocupat un lloc en les converses. Albares ha assenyalat les dificultats que aquesta interdependència genera als municipis de l’entorn i la necessitat d’abordar qüestions quotidianes que afecten els seus habitants.
El ministre espanyol ha defensat que la frontera sigui un espai de cooperació i de prosperitat compartida. Aquesta voluntat s’ha de traduir, segons ha plantejat, en estructures permanents de treball, capaces de donar continuïtat a la col·laboració entre administracions.
Entre les opcions hi ha la creació d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). Tor ha explicat que els dos executius ja treballen en aquesta proposta, que hauria de facilitar una resposta conjunta als reptes de l’entorn fronterer.
La intenció és que la cooperació incorpori també la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments dels municipis implicats. L’habitatge, la mobilitat, els serveis públics i el mercat laboral són alguns dels àmbits que es podrien tractar des d’aquesta estructura.
Pendents els detalls pràctics de la gestió fronterera
La visita també ha servit per abordar el desplegament del futur sistema de gestió de fronteres entre Andorra i la Unió Europea. Els governs continuen treballant en els instruments bilaterals i trilaterals necessaris per concretar-ne l’aplicació.
La jornada, però, no ha comportat l’anunci d’un tancament definitiu de les qüestions operatives pendents. Entre els aspectes que encara s’han de precisar hi ha les modalitats d’aplicació del sistema europeu d’entrades i sortides, conegut com a Entry/Exit, als punts fronterers del Runer i el Baladrà.