El Vaticà rebutja els honors de Macron i aposta per una visita de Lleó XIV sense sopar d’Estat

El Vaticà ha declinat diversos honors protocol·laris que l’Elisi havia plantejat per a la visita de Lleó XIV a França, prevista del 25 al 28 de setembre. 

Entre les propostes rebutjades figuren la concessió de la Gran Creu de la Legió d’Honor i la celebració d’un dinar o sopar d’Estat amb el president francès, Emmanuel Macron.

Segons la informació del periodista Mickaël Corre a La Croix,  les negociacions entre París i la Santa Seu han desembocat en una recepció més sòbria que la prevista inicialment per la presidència francesa. Roma també ha demanat reduir el cerimonial militar i ha prioritzat els actes religiosos del pontífex.

La decisió no implica prescindir de tots els compromisos institucionals. Macron rebrà Lleó XIV al Palau de l’Elisi, i el papa mantindrà posteriorment una trobada amb les autoritats, representants de la societat civil i el cos diplomàtic.

Sense la Legió d’Honor ni un àpat d’Estat

L’Elisi havia proposat concedir al pontífex la Gran Creu de la Legió d’Honor, però la Santa Seu ha declinat la distinció. Tampoc no s’ha incorporat al programa el dinar o sopar d’Estat que havia plantejat la part francesa.

El protocol de benvinguda també ha estat objecte de negociació. D’acord amb la informació publicada, el Vaticà ha demanat evitar el desplegament de la Guàrdia Republicana i els seus tambors, en consonància amb la voluntat de limitar la solemnitat militar de la recepció.

Els contactes diplomàtics es mantindran, però compartiran protagonisme amb una agenda centrada en les trobades amb la comunitat catòlica francesa.

Notre-Dame acollirà una celebració religiosa

Un altre dels punts abordats en les converses ha estat la visita a Notre-Dame de París. Segons el relat periodístic, Macron vol dedicar diverses desenes de minuts a mostrar personalment al papa les obres de restauració de la catedral, afectada per l’incendi de l’abril del 2019 i reoberta el desembre del 2024. 

L’agenda exposada també preveu una vetlla amb joves, una trobada amb catecúmens i neòfits i una missa a la plaça de la Concòrdia, a París. 

El Coprincipat i el diàleg sobre l’avortament

El cap de Govern, Xavier Espot, confia que la despenalització es pugui aprovar abans de les eleccions, amb la mirada posada en el pròxim període de sessions parlamentàries.  

«Continuem amb aquest diàleg, amb la vista posada durant aquest proper període de sessions i, per tant, amb la garantia que puguem aprovar una despenalització de l’avortament. I això és en què estem treballant», ha manifestat.

Espot ha precisat que l’Executiu no espera un pronunciament explícit de la Santa Seu, sinó arribar a la convicció que la reforma és compatible amb la preservació del Coprincipat. 

«El Govern el que ha d’adquirir com a conseqüència d’aquest diàleg és la íntima convicció que el que fem, agradi o no a la Santa Seu, no posarà en risc el nostre sistema institucional», ha assenyalat.

Després de set anys de negociacions amb el Vaticà, la proposta que es treballa enguany es tracta d'una reforma de mínims per eliminar la responsabilitat penal de les dones que avorten. Aquesta fórmula no permetria practicar avortaments al país, no estendria la despenalització als professionals sanitaris ni incorporaria finançament públic a través de la CASS.

La incògnita de la signatura del copríncep episcopal

La voluntat d’Espot d’aprovar la despenalització abans del final de la legislatura deixa oberta una qüestió central: quin paper assumirà el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, quan la reforma arribi a la fase de sanció i promulgació. El diàleg amb la Santa Seu no ha anat acompanyat d’un compromís públic sobre la seva signatura. 

El debat té precedents en altres petits estats europeus. A Mònaco, Albert II va rebutjar donar llum verda a una reforma per ampliar l’accés a l’avortament, mentre que a Liechtenstein, el príncep hereu Alois ha anunciat la seva oposició a sancionar-ne la legalització.  

El contrast planteja un interrogant polític i institucional per a Andorra: quina posició adoptaran el copríncep episcopal i la Santa Seu davant una reforma que el Govern vol aprovar preservant el Coprincipat? 

La qüestió pren rellevància perquè, a diferència dels sobirans de Mònaco i Liechtenstein, el copríncep episcopal és un bisbe de l’Església catòlica.

Una eventual abstenció de Serrano Pentinat que permetés la promulgació per l’altre copríncep podria alimentar interpretacions sobre una acceptació pràctica de la reforma. 

Això podria ser interpretat per si mateix a una aprovació doctrinal del Vaticà. El punt pendent és saber com es concretarà aquest equilibri entre l’oposició de l’Església a l’avortament, la retirada del càstig penal a les dones i la continuïtat institucional que defensa el Govern.