AfD es juga la victòria a l’est d’Alemanya en unes eleccions que poden agreujar el desgast de Merz
Els sondejos situen AfD i l’SPD pràcticament empatats a Mecklenburg-Pomerània Occidental
Alemanya afronta aquest diumenge 20 de setembre dues eleccions regionals que poden augmentar la pressió sobre el canceller Friedrich Merz. A Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alternativa per a Alemanya (AfD) disputa la primera posició als socialdemòcrates, mentre la CDU s’exposa a un resultat molt baix.
A Berlín, els sondejos apunten a una competició més fragmentada, amb Die Linke i els democristians al capdavant i un creixement d’AfD.
Les enquestes recollides per La Gaceta dibuixen un escenari obert: AfD podria tornar a ser la força més votada en un estat de l’est, però guanyar les eleccions no li garantiria governar. El rebuig dels altres partits a pactar-hi farà que les negociacions posteriors siguin determinants.
AfD i l’SPD es juguen la primera posició
La disputa més ajustada es preveu a Mecklenburg-Pomerània Occidental, on governa la socialdemòcrata Manuela Schwesig. Els darrers estudis discrepen sobre qui arribarà primer, però coincideixen en la proximitat entre les dues principals candidatures.
El sondeig de Forschungsgruppe Wahlen del 17 de setembre atorga un 37% a l’SPD i un 36% a AfD. El d’INSA, difós el dia anterior, inverteix l’ordre: 37% per a AfD i 35% per als socialdemòcrates. Una enquesta anterior d’Infratest dimap havia situat AfD en el 38% i l’SPD en el 33%.
Aquestes diferències impedeixen donar per feta una victòria. Si AfD confirma els percentatges que li atribueixen els sondejos, però, consolidaria un fort increment del seu suport electoral i podria desplaçar l’SPD de la primera posició.
La CDU, pendent de conservar la representació
Per a Merz, un dels principals riscos és el resultat de la CDU, situada entre el 6% i el 7% en els estudis recents d’aquest estat. Amb una barrera electoral del 5%, el partit afronta la votació amb poc marge sobre el llindar d’entrada al Parlament.
Les enquestes encara li atorguen representació, però una desviació a la baixa podria deixar-la fora de la cambra. Fins i tot si aconsegueix entrar-hi, un resultat en aquests nivells accentuaria les preguntes sobre la capacitat dels democristians per recuperar terreny a l’est.
La distribució dels escons també dependrà dels partits més petits. Die Linke se situa entre el 9% i el 12%, mentre que els Verds i la BSW es mouen al voltant del llindar electoral o per sota. La seva entrada o exclusió pot modificar les majories disponibles.
Guanyar i governar poden tenir protagonistes diferents
Una eventual victòria d’AfD obriria una nova batalla política sobre la formació del Govern. Si la resta de forces mantenen el rebuig a pactar-hi, el partit podria acabar primer i continuar a l’oposició.
En aquest escenari, l’SPD podria conservar la presidència encara que quedés segon, sempre que reunís prou suport parlamentari. Per això, el resultat decisiu no serà només el percentatge de cada candidatura, sinó també quines combinacions sumin una majoria.
Berlín apunta a un Parlament fragmentat
A la capital, on estan convocats uns 2,5 milions d’electors, el panorama és diferent. L’enquesta d’INSA del 18 de setembre situa Die Linke al capdavant amb el 21%, seguida de la CDU amb el 20% i d’AfD amb el 18%. Els Verds obtindrien el 15%, l’SPD el 12% i la BSW el 5%.
Si aquesta fotografia es trasllada a les urnes, la coalició de CDU i SPD afrontaria dificultats per renovar la seva majoria. Die Linke podria reclamar un paper central en les negociacions, mentre AfD reforçaria la seva presència parlamentària.
L’habitatge ha estat un dels grans assumptes de campanya, al costat de la immigració i els serveis públics. Die Linke defensa més controls sobre els lloguers i més habitatge social, mentre AfD vincula part de la pressió residencial a la immigració.
