La UE assegura que coneix l’amenaça russa que apunta a Espanya, França i Itàlia

La Comissió Europea ha assegurat aquest dijous que és conscient de les informacions sobre una possible amenaça russa contra Espanya, França i Itàlia, publicades per El Mundo. La resposta de Brussel·les situa aquesta alerta en un context d’atacs híbrids i de vulneracions de l’espai aeri europeu, tot i que no concreta públicament els detalls de l’amenaça descrita pel diari.

El portaveu de Sobirania Tecnològica i Defensa de la Comissió, Thomas Regnier, ha afirmat durant la roda de premsa diària que aquestes informacions no sorprenen l’executiu comunitari. Segons ha explicat, l’espai aeri europeu està sent posat a prova i ha estat violat en diverses ocasions.

«Sabem que s’estan produint diversos atacs híbrids dirigits contra molts dels nostres estats membres», ha declarat Regnier. El portaveu ha recordat que la resposta correspon a les autoritats nacionals, però ha subratllat que les institucions europees disposen de mecanismes per donar-los suport.

L’amenaça dels drons llançats des del mar

La informació publicada pel rotatiu vincula l’alerta amb dades atribuïdes a la CIA sobre una possible actuació russa. En aquest context, recupera una advertència que el comissari europeu de Defensa i Espai, Andrius Kubilius, ja havia formulat el novembre de l’any passat.

Kubilius havia assenyalat que Rússia podria utilitzar drons llançats des de vaixells o des de la costa per interrompre l’activitat dels aeroports, amb possibles conseqüències per al turisme. Es tracta d’un escenari de risc que el comissari havia demanat tenir present en la preparació defensiva europea.

Les declaracions de la Comissió d’aquest dijous reconeixen el context general d’amenaces, però no aporten una confirmació pública dels detalls operatius ni d’un calendari d’atac contra els tres països.

Brussel·les defensa les inversions en seguretat

Regnier ha relacionat aquesta situació amb les iniciatives europees de defensa contra drons i amb els projectes d’escut aeri i espacial, concebuts per reforçar la capacitat de protecció dels estats membres.

El portaveu també ha destacat els avenços de SAFE, l’instrument europeu de préstecs per a inversions en defensa, dotat amb 150.000 milions d’euros. Segons les dades exposades per la Comissió, ja s’han signat 13 acords de préstec, que cobreixen més de 100.000 milions d’euros, i s’han desemborsat fins a 12.000 milions.