El nou POUP d’Andorra la Vella redueix les alçades dels edificis de 15 a 7 plantes
L’oposició adverteix que limitar l’edificabilitat podria reduir l’oferta de pisos, encarir l’habitatge i desincentivar la inversió privada
El nou Pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d’Andorra la Vella preveu reduir les alçades dels edificis de 15 a 7 plantes, una de les mesures amb què el comú vol limitar el potencial de creixement de la parròquia. La proposta obre, però, un debat sobre les conseqüències de restringir l’aprofitament del sòl i sobre si una menor capacitat de construcció pot agreujar les dificultats d’accés a l’habitatge.
El consell de comú ha aprovat aquest dijous l’obertura d’un període d’informació pública de 60 dies hàbils, amb l’abstenció de l’oposició, segons informa l’ANA. El document es podrà consultar a partir de dilluns i encara haurà de completar la tramitació abans de l’aprovació definitiva.
Menys plantes, menys capacitat per construir habitatges
La reducció de les alçades limita la superfície que es pot construir en vertical sobre una mateixa parcel·la. Si la resta de condicions es mantenen, això pot comportar menys espai disponible per a habitatges, tot i que l’efecte concret dependrà dels paràmetres urbanístics de cada zona i dels incentius previstos al pla.
Un dels riscos d’aquest model és que, si la demanda es manté i es construeixen menys pisos, augmenti la pressió sobre els preus. També pot reduir el nombre d’habitatges entre els quals es reparteix el cost del terreny, encara que això no implica automàticament un encariment del preu final.
Aquestes possibles conseqüències han centrat les objeccions del conseller demòcrata David Astrié, que ha advertit que la reducció de l’edificabilitat podria tenir un «efecte inflacionista»: si hi ha menys pisos disponibles, aquests podrien ser més cars.
L’oposició ha reclamat dades per determinar l’abast d’aquest risc. Per tant, l’encariment és una possibilitat plantejada en el debat, no un efecte acreditat del nou planejament.
El risc de frenar la inversió privada
Astrié també ha expressat dubtes sobre l’impacte de les restriccions en la viabilitat de futures promocions. Segons ha argumentat, una menor edificabilitat pot desincentivar la inversió privada i afectar tant els habitatges destinats al mercat lliure com els assequibles.
El debat també afecta l’aprofitament del sòl: construir menys en vertical pot fer necessari ocupar més superfície per obtenir un mateix volum d’habitatges, si aquest volum es vol mantenir. És una tensió urbanística que obliga a ponderar la protecció del territori, la densitat i la necessitat de pisos.
La minoria ha qüestionat, a més, les diferències de tractament entre les zones de la parròquia i ha demanat conèixer millor els criteris que les justifiquen. Astrié ha assenyalat que no han disposat de prou temps per estudiar una documentació de més de mil pàgines i ha defensat una interlocució més directa amb els propietaris de terrenys.
La majoria defensa que construir més no ha resolt el problema
El conseller de Transformació Digital i Sostenibilitat, i d’Habitatge, Marc Torrent, ha rebatut que reduir l’edificabilitat hagi de comportar necessàriament un augment dels preus. Ha argumentat que al país s’ha construït més que mai i que, malgrat això, continua faltant habitatge per a les persones que hi viuen.
La majoria considera necessari rebaixar el potencial de creixement de la parròquia. Segons Torrent, el pla vigent preveia un horitzó de 77.000 habitants i el nou el situa en 40.000.
El conseller també ha defensat els incentius del projecte per promoure habitatge assequible, que permeten obtenir edificabilitat addicional als propietaris que optin per aquesta modalitat.
Més zones verdes i equipaments
El cònsol major, Sergi González, ha presentat el nou planejament com una aposta per un model més ordenat, amb més protecció del patrimoni, espais verds i equipaments. El projecte protegeix la zona verda del parc Central, reforça la integració del riu i restringeix la implantació de noves grans superfícies comercials.
Les previsions municipals plantegen passar d’1 a 4,3 metres quadrats de zones verdes per habitant i de 3 a 7 metres quadrats d’equipaments per habitant.
L’exposició pública permetrà que la ciutadania i els propietaris examinin com s’apliquen les limitacions a cada zona i hi presentin al·legacions. Un dels punts centrals del debat serà com compatibilitzar la reducció del creixement amb una oferta suficient d’habitatge.