Virtus carrega contra el POUP d’Andorra la Vella
La formació afirma que les restriccions urbanístiques poden bloquejar el lloguer
Virtus ha carregat contra el nou Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) d’Andorra la Vella, que qualifica de «purament ideològic i intervencionista», i ha advertit que les mesures anunciades poden frenar la construcció d’habitatges destinats al lloguer.
La formació centra les crítiques en una reducció de l’edificabilitat que situa en el 40% i en l’increment de la cessió obligatòria fins al 30%.
En un comunicat titulat L’urbanisme ideològic condemna el mercat de lloguer, Virtus acusa la majoria comunal de presentar com un èxit de planificació unes decisions que, segons defensa, poden agreujar les dificultats per trobar habitatge a la capital.
La formació considera que el Comú comet un error en aplicar les mateixes exigències a les promocions destinades a la venda i a les orientades a l’arrendament. Argumenta que, mentre que en el primer cas els promotors poden intentar repercutir els sobrecostos en el preu final, el lloguer té un retorn de la inversió més lent i menys marge per absorbir les càrregues.
Virtus qüestiona els incentius per fer habitatge assequible
El comunicat també rebutja que l’incentiu d’un 10% addicional d’edificabilitat a canvi d’oferir habitatge assequible sigui suficient per compensar les noves exigències. Virtus el qualifica de «brindis al sol» i sosté que la combinació de restriccions i cessions pot desincentivar la iniciativa privada.
La formació defensa que la resposta a l’emergència habitacional ha de passar per crear les condicions per augmentar l’oferta i afavorir la col·laboració publicoprivada. En aquest sentit, demana que l’urbanisme no s’utilitzi com un instrument «dogmàtic ni estètic» i reclama que els responsables comunals valorin les conseqüències econòmiques de les seves decisions.
Es tracta de les previsions i valoracions de Virtus, que en el text no aporta un estudi econòmic que quantifiqui quantes promocions de lloguer deixarien de ser viables amb el nou planejament.
Protegeix Virtus els comuns de DA?
La duresa contra la capital obre també una qüestió de coherència política: cal exigir la mateixa contundència davant les decisions dels comuns de l’òrbita de Demòcrates, com Canillo i Encamp. El comunicat de Virtus no entra en les controvèrsies d’aquestes parròquies.
A Canillo, el pressupost del 2026 preveu 12,5 milions d’euros d’inversió, dins d’uns comptes de 30,17 milions, amb diverses partides destinades a infraestructures i espais públics. A aquesta aposta inversora s’hi afegeix la possibilitat, plantejada pel cònsol major, Jordi Alcobé, de recórrer a l’expropiació si no s’arriba a un acord amb els propietaris afectats pel telefèric de l’Armiana.
La defensa de la propietat privada que Virtus invoca a Andorra la Vella també mereix un posicionament davant les possibles expropiacions a Canillo. A més, aquesta parròquia ha aprovat una revisió del seu planejament per limitar el creixement urbanístic, amb reduccions de l’ocupació de les parcel·les i de les dimensions de les edificacions. La discussió sobre els límits a la construcció, per tant, també afecta comuns governats des de l’espai demòcrata.
A Encamp, el contraban de tabac al Pas de la Casa continua sent un altre front de debat públic. La cònsol major, Laura Mas, ha defensat les patrulles mixtes amb França com una eina per frenar-lo, mentre que les restriccions horàries a la venda de tabac plantejades pel Govern han provocat oposició entre els comerciants.
Són problemàtiques diferents, però totes justifiquen fiscalitzar les decisions públiques. La contundència de Virtus contra la capital deixa pendent comprovar si aplicarà el mateix nivell d’exigència als comuns de DA. El comunicat analitzat no ho fa; això, per si sol, no permet afirmar que la formació no s’hi hagi pronunciat mai.