Una batlle demana anar a Madrid amb policies a consultar secrets d’Estat del 'Cas BPA' als quals Espanya ja li havia denegat l’accés

Una batlle d’Andorra ha demanat autorització a l’Audiència Nacional espanyola per anar a Madrid i examinar presencialment secrets d'estat, agendes i documentació vinculada a l’excomissari José Manuel Villarejo relacionada amb el Principat.

La iniciativa s’emmarca en la investigació sobre el Cas Anacleto, instruït a Andorra, on s'investiguen els germans Higini i Ramon Cierco i Villarejo per presumptament recollir o fabricar informació contra les institucions andorranes.

Així consta en un complement d’una comissió rogatòria internacional al qual ha tingut accés La Veu Lliure, tramès per la batlle Azahara Cascales, de la Secció d’Instrucció Especialitzada 1, al Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. 

La batlle Azahara Cascales va ser nomenada assessora del ministeri de Justícia i Interior de l'aleshores ministre Xavier Espot, sent aquesta un càrrec de confiança.

El document correspon a les diligències prèvies i planteja una alternativa per accedir a material que la instructora considera imprescindible per esclarir els fets.

Una negativa anterior per secret d'estat

Segons exposa el document, el 7 de juny i el 21 d’octubre del 2022 es van trametre sol·licituds d’assistència judicial internacional per obtenir informació relacionada amb la causa andorrana.

El document assenyala que la petició va ser denegada per l’autoritat judicial espanyola per motius de seguretat nacional i ordre públic, perquè una part de la informació es trobaria emparada pel secret d’Estat, d'acord amb la llei espanyola.

També recull un segon obstacle: la impossibilitat de destinar recursos humans a buscar el material sol·licitat, atesa la magnitud i la complexitat de la macrocausa investigada a Espanya.

Davant d’aquesta situació, la batlle sol·licita novament que se l'autoritzi a ella, la secretària judicial i els agents de policia andorrans encarregats de la investigació a assumir directament la lectura, la recerca i la selecció de la documentació a l'Audiència Nacional.

La batlle argumenta que aquesta fórmula permetria reduir la càrrega de treball dels funcionaris espanyols i demana accés l’expedient durant les jornades que s’acordin a Madrid.

Tres enregistraments i les agendes de Villarejo

La petició identifica específicament tres enregistraments de veu recollits en l’ofici número 2420 de la Unitat d’Afers Interns, datat el 16 de desembre del 2020, entre les pàgines 40 i 55 de l’informe policial.

També reclama còpies d’agendes i notes intervingudes a Villarejo amb anotacions publicades a la premsa, així com enregistraments i altres documents que continguin informació sobre Andorra, les seves institucions, autoritats o exautoritats i persones físiques o jurídiques establertes al país.

Entre les referències que han d’orientar la recerca figuren els germans Cierco, Alberto Pedraza, Adrián de la Joya, Juan Pablo Miquel, Maribel Lafoz i Banca Privada d’Andorra.

El document també sol·licita identificar una persona esmentada com a «Tony» o «Toni» d’Andorra en àudios i anotacions manuscrites de l’excomissari. 

La inclusió d’aquests noms entre els criteris de recerca no implica que tots tinguin la mateixa condició processal.

La notícia sobre la petició de la batlle es coneix després que la documentació presentada al judici de l’operació Kitchen aportés un element que reforçava la credibilitat dels correus publicats per RAC1 sobre la intervenció de BPA.

Tal com va explicar La Veu Lliure el 9 de juny, els missatges entre l’entorn de Villarejo i presumptes operatius del CNI incorporats al judici utilitzaven els mateixos dominis que apareixien en els correus sobre el cas BPA.

Els correus publicats per RAC1, atribuïts a agents del CNI i adreçats a Villarejo, apuntaven a un presumpte pacte entre Mariano Rajoy i l’aleshores cap de Govern, Antoni Martí, per fer caure BPA i la seva filial Banco Madrid i obtenir informació sobre suposats comptes de dirigents independentistes catalans.

Els missatges sostenien que l’operació seguia ordres del president del govern espanyol i descrivien gestions amb les autoritats nord-americanes per activar una alerta del FinCEN que servís per justificar la intervenció. Un correu posterior reclamava una segona alerta per assegurar que els responsables del banc no poguessin revertir la situació.

La investigació sobre els presumptes encàrrecs dels Cierco

En els antecedents, la Batllia explica que les diligències van sorgir arran d’informacions publicades en mitjans espanyols sobre material judicial relacionat amb l’operació Tàndem.  

El document al que ha pogut accedit aquest diari esmenta investigacions per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals.

A més, recorda que un aute del 12 de juliol del 2022 va ampliar les diligències contra els germans Cierco per presumpte blanqueig i delicte contra el prestigi de les institucions, i contra Villarejo per aquest últim delicte.

El delicte contra el prestigi de les institucions a Andorra està tipificat a l'article 325 del Codi Penal i no preveu presó sinó que castiga amb una pena de multa de fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic de fins a quatre anys. Aquest article no consta com a delicte antecedent en el llistat de delictes antecedents sobre el blanqueig, tal com fixa l'article 409.

Malestar a la justícia espanyola

Per intentar superar les reticències relacionades amb el secret d’Estat, la Batllia ofereix que la consulta es faci sota la supervisió directa i les condicions que determini l’autoritat judicial espanyola.

La batlle es compromet a no fer còpies, fotografies ni exportar físicament documents o passatges que Espanya consideri inseparables de la seguretat nacional o del secret d’Estat.

Igualment, garanteix que la informació obtinguda s’utilitzaria exclusivament en aquest procediment penal, amb reserva i confidencialitat envers tercers.

La petició conclou demanant que, si és admesa, l’Audiència Nacional comuniqui la data en què es podrien practicar les diligències.  

Fonts de la cúpula del poder judicial espanyol expressen malestar per la petició de la batlle andorrana i consideren poc habitual que una "instructora estrangera demani desplaçar-se a a la seu de l'Audiència Nacional amb policies del seu país per consultar documentació protegida pel secret d’Estat" després que se li hagi denegat l’accés anteriorment aquesta petició.

Finalment, el document consultat no incorpora la resposta de l'Audiència Nacional tot i que la justicia espanyola ja va rebutjar aquesta proposta.