Un visitant es queixa d’haver rebut atenció en castellà a Andorra: «Vam anar-hi buscant normalitat lingüística»
La queixa ha provocat reaccions a X i ha tornat a posar sobre la taula l’atenció en català als comerços
Un visitant d’Andorra ha expressat a X el seu malestar pel tracte lingüístic rebut durant les vacances al Principat. Segons el seu relat, havia triat expressament la destinació per trobar-hi un entorn on poder comunicar-se amb normalitat en català, però assegura que l’atenció que va rebre va ser en castellà.
Sóc a Andorra de vacances. Ho vam triar EXPRESSAMENT perquè és l'únic estat on la llengua oficial és el català i volíem 2 dies de PAU i normalitat lingüística. Ens han parlat en castellà a tot arreu, amb "en español nos entendemos todos" inclòs. PUTO ESPANYOLISME DE MERDA. pic.twitter.com/WkmRV7mqpp
— Pit-roig Vinyals 🇺🇦🇪🇺✡️🍉 (@pit__roig) September 24, 2026
«Vam anar-hi buscant normalitat lingüística i ens han parlat en castellà a tot arreu», lamenta en la publicació. L’usuari vincula la seva decepció amb les expectatives que tenia abans de visitar Andorra, l’únic estat que té el català com a única llengua oficial.
Una resposta que centra la queixa
Entre les situacions que descriu, el visitant destaca la resposta que afirma haver rebut en un comerç quan intentava comunicar-se en català: «En español nos entendemos todos».
La denúncia recull la seva experiència personal durant l’estada, sense que això permeti generalitzar el comportament al conjunt dels establiments del país.
Un aparador amb braus i motius flamencs
L’usuari ha acompanyat el missatge amb una fotografia d’un aparador amb figures de braus i motius flamencs al costat de plaques de record d’Andorra.
La queixa ha provocat reaccions a X i ha tornat a posar sobre la taula l’atenció en català als comerços i les expectatives dels visitants que escullen el Principat per la seva identitat lingüística.
Els comentaris a la publicació mostren reaccions dividides: alguns usuaris donen suport a la queixa i proposen demanar per l’encarregat o denunciar la manca d’atenció en català, mentre que d’altres qüestionen el to del missatge i responen amb burles o desqualificacions. El debat també deriva cap a la relació entre llengua i independència, amb intervencions que assenyalen que tenir un estat propi no garanteix, per si sol, la vitalitat del català.