Espot avança que la llei per a despenalitzar la dona per avortar entrarà al Consell aquest octubre

El cap de Govern, Xavier Espot, ha avançat que el text per despenalitzar la dona que avorti podria entrar al tràmit parlamentari aquest mateix mes d’octubre, després de gairebé un any d’ajornaments i negociacions per trobar un encaix amb la Santa Seu sense posar en risc el sistema institucional andorrà.

Espot ha assegurat que la despenalització serà «de ben segur una realitat abans que acabi la legislatura» i ha apuntat que és «molt probable» que la proposició es pugui presentar durant aquest mes.

«Molt probablement es podrà entrar durant aquest mes d’octubre» 

Segons ha explicat, l’executiu treballa per culminar la proposta des de la perspectiva governamental i traslladar-la posteriorment al Consell General perquè iniciï el tràmit parlamentari. 

Espot ha defensat que el text ha de ser «satisfactori per a totes les parts», una expressió que evidencia la voluntat del Govern de tancar definitivament una qüestió condicionada durant anys per la relació institucional amb la Santa Seu.

Converses amb la Santa Seu des del 2019

El Govern Espot manté converses i contactes directes amb la Santa Seu des del 2019 amb l’objectiu de trobar una fórmula que permeti avançar en la despenalització de l’avortament sense alterar el sistema de Coprincipat.

La qüestió ha estat especialment sensible perquè el marc penal andorrà manté l’avortament tipificat i perquè qualsevol reforma afecta directament un dels coprínceps, el bisbe d’Urgell, qui encara no s'ha pronunciat sobre la firma de la futura llei. 

Per aquest motiu, l’executiu ha intentat conduir les negociacions amb discreció i evitar que el debat provoqués una crisi institucional.

Durant aquest procés, el Govern ha buscat una solució que permeti protegir les dones que decideixin avortar, facilitar l’accés a l’atenció sanitària i, alhora, mantenir l’encaix constitucional i institucional del Principat.

L’anunci de Baró va trencar la discreció

La negociació va quedar especialment exposada a la tardor del 2025. Quan semblava que l’avortament podria entrar dins de la cartera de serveis de la CASS i que es podria despenalitzar tant la dona com el professional sanitari, l’aleshores ministre responsable de la cartera, Ladislau Baró, va avançar part del contingut abans que el text estigués tancat.

Aquell anunci va trencar la discreció amb què el Govern havia conduït fins aleshores les converses amb la Santa Seu. El text va quedar posteriorment encallat i les negociacions es van allargar durant aproximadament un any per trobar una fórmula que no alterés el sistema institucional andorrà.

La situació també va generar una reacció de la Santa Seu. Després que esclatés la polèmica, el papa Lleó XIV va qüestionar que els governs poguessin subvencionar viatges transfronterers per avortar i va defensar la necessitat d’acompanyar les dones en aquestes situacions.

Segons diverses fonts vaticanes, i tal com també ha exposat el conseller general Cerni Escalé al Consell General, el papa Francesc hauria donat el seu vistiplau a la llei en els termes plantejats inicialment. 

Contactes amb Parolin

Tanmateix, la seva mort i el posterior canvi d’administració a la Santa Seu, en un moment en què les posicions conservadores i tradicionalistes recuperaven pes, haurien alterat l’escenari i fet que les noves autoritats vaticanes no acceptessin que Andorra avancés en la despenalització de l’avortament en aquells termes.   

Durant els darrers mesos, el Govern ha mantingut diferents contactes amb el secretari d’Estat del Vaticà, Pietro Parolin, per intentar desencallar el projecte. El darrer contacte s’hauria produït a finals de juliol del 2026.

Després d’aquests contactes, l’executiu havia apuntat que el text podria entrar al Consell General durant el mes de setembre. Tanmateix, el setembre va acabar sense que la proposta es presentés formalment. 

Ara, Espot torna a situar el calendari durant el mes d’octubre i assegura que el Govern està en disposició de culminar la seva proposta i iniciar el tràmit parlamentari abans que acabi la legislatura.  

El text que prepara el Govern, però, no inclourà finalment una despenalització completa. Tal com ja va reconèixer la ministra de Salut, Helena Mas, al programa Avui serà un bon dia, la proposta només despenalitzarà la dona que avorti, però no farà el mateix amb el metge o el professional sanitari que hi intervingui.  

Això podria semblar que converteix el projecte en una llei de mínims. La dona quedaria protegida penalment, però els professionals podrien continuar exposats a responsabilitats penals en funció de la seva actuació.

La diferència respecte del plantejament que es va arribar a posar sobre la taula l’any 2025 és substancial. En aquell moment, el debat apuntava a una possible cobertura de part de l’atenció per part de la CASS i a una despenalització tant de la dona com del metge. 

La proposta que ara preveu presentar el Govern és més limitada i respon a la necessitat de trobar una fórmula acceptable per a totes les parts. 

Si el Govern compleix el calendari anunciat, el text arribarà al Consell General durant les pròximes setmanes. A partir d’aquest moment, la proposta haurà de superar el debat polític i el tràmit parlamentari corresponent. 

La qüestió previsiblement tornarà a generar debat entre les forces polítiques, les entitats feministes, els professionals sanitaris i els sectors vinculats a la defensa del sistema institucional. 

El principal punt de discussió serà si la despenalització limitada a la dona és suficient o si cal garantir també la protecció jurídica dels metges.

Després d’anys de converses i de diversos ajornaments, el Govern confia ara que el text pugui entrar finalment aquest octubre i convertir-se en una de les principals reformes legislatives abans del final de la legislatura.