"Els mateixos estudis del Govern situen els serveis financers els més beneficiats per l'acord"

La signatura de l’Acord d’associació amb la Unió Europea a Brussel·les dilluns passat no ha tancat el debat sobre els seus efectes econòmics. 

El president de Concòrdia, Cerni Escalé, que aquell mateix dia va participar en la concentració davant del Consell General per reclamar un referèndum abans de les eleccions, ha qüestionat en declaracions a La Veu Lliure com es repartiran els beneficis de l’acord.

Escalé ha sostingut que, segons els mateixos estudis del Govern, els àmbits que més creixerien serien les activitats financeres, la construcció i els serveis immobiliaris. La seva lectura exposa que l’impacte no es distribuiria de manera homogènia entre els sectors econòmics del país.

Els fons d’inversió, la principal oportunitat financera

Escalé ha matisat que el creixement de les activitats financeres no es traduiria necessàriament en un gran impuls per a la banca o per als professionals financers autònoms. 

Al seu parer, l’interès concret de l’acord per al sector es trobaria sobretot en els fons d’inversió, que podrien obtenir el passaport europeu per operar al mercat comunitari.

Aquesta interpretació coincideix amb el debat obert per Eusebi Nomen sobre el potencial del passaport europeu per als fons andorrans. 

L’acadèmic i empresari ha assenyalat que aquesta activitat podria permetre gestionar entre 20.000 i 100.000 milions d’euros addicionals als fons andorrans.

Construcció i immobiliari vinculats a l’augment de població

El president de Concòrdia també ha relacionat les previsions de creixement de la construcció i l’activitat immobiliària amb l’augment notable de població que, segons els estudis governamentals citats, podria derivar-se de l’acord.

Escalé ha plantejat aquesta previsió com una qüestió rellevant per valorar l’impacte del pacte sobre el model econòmic i social d’Andorra. 

El creixement d’aquests sectors, ha remarcat, no es pot analitzar al marge de les conseqüències demogràfiques que preveuen els mateixos estudis.

En canvi, ha apuntat que la productivitat de les activitats professionals, tècniques i científiques podria disminuir. Segons la seva interpretació de les projeccions del Govern, una part d’aquestes tasques passaria a ser desenvolupada per empreses de fora. 

Una crítica a la negociació i a les salvaguardes

Més enllà de les projeccions sectorials, Escalé considera que l’acord consolida l’obertura econòmica impulsada per Demòcrates i l’associa amb el que descriu com el «descontrol actual». 

El president de Concòrdia sosté que el debat no és només sobre l’accés a nous mercats, sinó també sobre les condicions amb què s’ha negociat el pacte.

En aquest sentit, ha comparat el text andorrà amb el de San Marino i ha afirmat que el mateix acord incorpora més salvaguardes. La seva crítica se centra, per tant, tant en la distribució prevista dels beneficis com en les garanties que considera que Andorra hauria d’haver obtingut durant la negociació.