Acció Feminista amenaça de portar al Constitucional la reforma de l'avortament del Govern

Acció Feminista d'Andorra ha reclamat als grups parlamentaris que modifiquin la reforma de l'avortament impulsada pel Govern i ha advertit que, si el text s'aprova sense incorporar els canvis que considera necessaris, demanarà que es presenti un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.

L'organització considera que la proposta de modificació de l'article 117 del Codi Penal, que preveu deixar de castigar penalment les dones que interrompin voluntàriament l'embaràs, no representa una despenalització efectiva de l'avortament, ja que manté les responsabilitats penals per als professionals sanitaris que participin en la intervenció.

La reforma presentada per l'executiu de Xavier Espot pretén introduir un canvi en el tractament penal de les dones sense alterar la prohibició de practicar avortaments dins del territori andorrà. No obstant això, Acció Feminista considera que aquesta fórmula resulta insuficient i que podria entrar en contradicció amb diversos drets reconeguts per la Constitució.

L'entitat qüestiona que la reforma presenti les dones com a vulnerables

Un dels principals arguments exposats per Acció Feminista fa referència a la justificació jurídica utilitzada per eliminar les sancions contra les dones.

Segons l'associació, la proposta governamental fonamenta aquesta exclusió de responsabilitat penal en una situació d'especial vulnerabilitat, en lloc de reconèixer directament la capacitat de decisió de les dones sobre el seu propi embaràs.

L'organització considera que aquesta interpretació perpetua una visió paternalista i qüestiona que es pugui establir una presumpció general de vulnerabilitat sobre totes les dones que decideixen avortar.

En aquest sentit, sosté que la reforma podria vulnerar l'article 6 de la Constitució, que reconeix la igualtat davant la llei i prohibeix la discriminació per raó de sexe, així com l'article 4, relatiu a la dignitat humana i als drets inviolables de la persona.

Es tracta, en qualsevol cas, de la interpretació jurídica defensada per l'entitat, que reclama que aquestes qüestions siguin examinades durant la tramitació parlamentària.

Crítiques perquè els professionals sanitaris continuaran exposats a penes de presó

Un altre dels punts de discrepància és el manteniment de les sancions contra els professionals sanitaris.

La reforma del Govern elimina el càstig penal per a les dones, però manté la possibilitat d'imposar penes de presó i d'inhabilitació als professionals que practiquin o facilitin avortaments.

Acció Feminista denuncia especialment que el text no introdueixi excepcions que permetin intervenir legalment quan la continuïtat de l'embaràs pugui posar en perill la vida o la salut de la dona.

L'associació considera que aquesta situació planteja contradiccions amb l'obligació dels poders públics de protegir la salut i la integritat física de les persones.

Per reforçar els seus arguments, recorda que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va recomanar a Andorra, el març del 2026, garantir l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs, com a mínim, en determinats supòsits relacionats amb la salut i els drets fonamentals.

Reclamen que la CASS assumeixi les despeses dels avortaments a l'estranger

L'organització també posa el focus en les conseqüències econòmiques del model actual.

A Andorra, les dones que volen interrompre voluntàriament un embaràs han de desplaçar-se a altres països, principalment Espanya o França, on aquesta pràctica està regulada legalment.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) no cobreix aquestes intervencions, una situació que Acció Feminista considera especialment perjudicial per a les dones amb menys recursos econòmics.

Per aquest motiu, l'entitat reclama que la tramitació parlamentària incorpori mesures que permetin recuperar la cobertura sanitària i establir un protocol públic d'acompanyament per a les dones que decideixin interrompre l'embaràs.

També demana eliminar del redactat la referència generalitzada a la vulnerabilitat femenina i substituir-la per un enfocament basat en el reconeixement dels drets individuals.

Un recurs d'inconstitucionalitat si la reforma s'aprova sense canvis

Acció Feminista ha advertit que, si el Consell General aprova definitivament la modificació legislativa sense resoldre les qüestions que denuncia, instarà els grups parlamentaris a recórrer la norma davant el Tribunal Constitucional.

L'article 99 de la Constitució andorrana estableix que una cinquena part dels membres del Consell General pot presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra una llei durant els trenta dies posteriors a la seva publicació. Amb la composició actual de 28 consellers generals, això exigeix el suport d'almenys sis parlamentaris.