Andorra i els petits estats europeus volen coordinar-se per tenir més pes internacional
El memoràndum signat a Casa de la Vall busca facilitar posicions compartides en organismes com l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE i el Consell d’Europa
Andorra i els petits estats europeus volen reforçar la coordinació entre els seus parlaments perquè la seva veu tingui més pes en l’àmbit internacional.
Aquest és un dels objectius del memoràndum d’entesa signat aquest dilluns a Casa de la Vall, durant la primera jornada de la 19a Conferència de Presidents de Parlaments de Petits Estats Europeus, celebrada al Consell General.
L’acord estableix un marc de funcionament per a la conferència i pretén facilitar que la cooperació es mantingui més enllà de les trobades anuals. Una de les prioritats és que els representants parlamentaris dels petits països puguin acordar posicions en altres organismes internacionals.
El síndic general, Carles Ensenyat, ha assenyalat espais com l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE i el Consell d’Europa com a àmbits on es pot reforçar aquesta entesa, amb l’objectiu que «la veu dels petits pugui tenir una coherència».
Coordinar posicions més enllà de les reunions anuals
Ensenyat ha subratllat la rellevància d’aquesta coordinació en el context internacional actual. El memoràndum busca potenciar els vincles bilaterals i multilaterals entre els parlaments participants i donar continuïtat als contactes entre les delegacions.
La voluntat és que la conferència serveixi també per apropar posicions i facilitar una actuació coordinada en altres fòrums. El text estableix el marc per desenvolupar aquesta cooperació, tot i que la informació difosa no concreta quines qüestions seran objecte de les primeres posicions compartides.
Una secretaria tècnica per donar continuïtat a la cooperació
Gairebé dues dècades després de la creació de la conferència, el memoràndum en regula el funcionament i la composició i la dota d’una secretaria tècnica per millorar la coordinació entre les cambres.
L’acord també fixa que la reunió dels presidents se celebrarà anualment, sota la presidència del responsable del parlament amfitrió. Aquesta estructura ha de facilitar el seguiment de la cooperació entre una trobada i la següent.
A més de la dimensió política, el document preveu col·laboració directa entre els serveis jurídics i legislatius dels parlaments. Entre els àmbits de treball hi ha el dret comparat i l’organització de formacions conjuntes.
El paper dels parlaments en el context internacional
La primera jornada també ha inclòs una ponència de l’exministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, sobre el paper de la diplomàcia parlamentària. La intervenció ha abordat com les cambres poden actuar de manera proactiva per promoure el diàleg i la cooperació internacional.
El doctor en Dret Constitucional Isidre Bartumeu ha conduït una segona sessió dedicada a les relacions entre els poders executiu i legislatiu. El debat s’ha centrat en com enfortir i reequilibrar aquesta relació i en el seu impacte sobre els sistemes democràtics.
