Andorra ja té gairebé 95.000 habitants als censos comunals, però Estadística només en comptabilitza 90.271

Andorra continua guanyant població i ja supera els 90.000 residents, tot i que les xifres varien segons el registre que es consulti. 

Les darreres dades del departament d'Estadística, corresponents al 31 d'octubre del 2026, situen la població resident en 90.271 persones, mentre que els censos comunals comptabilitzen 94.877 habitants, una diferència de 4.606 persones entre els dos indicadors.

Segons les dades oficials, la població resident ha crescut un 1,6% respecte a l'octubre del 2025, amb 1.390 habitants més en només dotze mesos. Per la seva banda, els registres comunals han experimentat un increment de l'1,2%, passant de 93.745 a 94.877 persones.

Aquesta diferència respon al fet que la població resident estimada i la població inscrita als censos comunals són indicadors estadístics diferents, de manera que no es poden interpretar com si fossin dues comptabilitzacions equivalents.

La Massana lidera el creixement de població

L'augment demogràfic s'ha produït a totes les parròquies, encara que amb intensitats diferents.

La Massana és la parròquia que més habitants ha guanyat en termes absoluts, amb 279 residents addicionals, un increment del 2,3% respecte a l'any anterior.

La segueix Encamp, amb 254 persones més (+1,9%), mentre que Escaldes-Engordany registra un augment de 220 habitants (+1,4%).

Canillo també destaca per l'evolució de la seva població, amb 219 residents nous i un creixement del 3,4%, el més elevat proporcionalment entre les set parròquies.

Per la seva banda, Andorra la Vella suma 199 habitants (+0,8%) i Ordino n'incorpora 170 (+3%).

Sant Julià de Lòria és la parròquia que menys creix, amb només 49 residents addicionals, un 0,5% més que l'octubre del 2025.

La població portuguesa disminueix mentre augmenten les altres nacionalitats

Una de les dades més destacades de l'informe és el canvi en la composició de la població segons la nacionalitat.

El grup d'altres nacionalitats concentra el creixement més important, amb 613 persones més que fa un any, fet que representa un increment del 3,9%. Aquesta categoria agrupa residents de nacionalitats diferents de l'andorrana, l'espanyola, la francesa i la portuguesa.

Els ciutadans de nacionalitat andorrana també augmenten, amb 490 persones més (+1,2%), mentre que els residents espanyols creixen en 250 habitants (+1,2%).

Un altre dels increments destacats és el de la població francesa, que suma 223 residents més, un 5,5%, i es converteix en el grup amb un creixement proporcional més elevat entre les categories publicades.

En canvi, la població portuguesa és l'única de les grans categories de nacionalitat que registra una disminució, amb 186 residents menys que l'any anterior, una caiguda del 2,2%.

Aquestes dades reflecteixen una evolució desigual entre els principals col·lectius de nacionalitat presents al Principat.

Més de 14.600 residents tenen 65 anys o més

Pel que fa a l'estructura demogràfica, el 73,3% de la població resident té entre 15 i 64 anys, una franja que concentra la major part dels habitants del país.

Els menors de 15 anys representen el 10,5% del total, mentre que les persones de 65 anys o més suposen el 16,2%, equivalent a aproximadament 14.600 residents.

Aquest repartiment posa de manifest el pes de la població en edat de treballar i la dimensió del col·lectiu de persones grans, dues variables rellevants per a la planificació dels serveis públics, les polítiques socials i el sistema de pensions.

Els censos comunals s'acosten als 95.000 habitants

Malgrat que la xifra oficial de població resident se situa en 90.271 persones, els censos comunals ja freguen els 95.000 habitants.

Concretament, a 31 d'octubre del 2026, els registres dels set comuns sumaven 94.877 persones, davant de les 93.745 comptabilitzades en el mateix període del 2025.

Això representa 1.132 persones més en un any als censos comunals.

La diferència de 4.606 persones entre els dos indicadors no implica necessàriament que hi hagi habitants sense comptabilitzar, sinó que els registres responen a criteris i metodologies diferents.