“A Andorra pots oblidar el mòbil en una taula i dues hores després continuarà allà”

El porter xilè Claudio Santis, actualment sense club i establert a Andorra des del 2025, ha explicat en una conversa amb En Cancha com ha estat la seva experiència vivint al Principat, un país que defineix com “bonic, segur i ple de natura”.

Amb 33 anys i un historial marcat per diverses aventures internacionals —Bolívia amb el Palmaflor, Guatemala amb el Sacachispas i posteriorment Andorra amb l’Atlètic Amèrica i el Pas de la Casa—, Santis reconeix que ja està acostumat a viure lluny de casa. Però destaca que el Principat ha estat una sorpresa especialment agradable.

“Andorra és un país molt segur. De veritat, pots oblidar la bossa o el telèfon en una taula i a les dues hores continuarà allà”, assegura el porter, que també subratlla la tranquil·litat del territori i la convivència amb un entorn natural privilegiat.

Adaptació i vida quotidiana al Principat

Tot i viure sol, Santis afirma que l’adaptació no li ha estat complicada. “He estat en altres països en la mateixa situació i ja sé el que és viure sol en un lloc que no és el teu. T’hi acostumes”, explica. 

L’única dificultat inicial, diu, ha estat el català, tot i que remarca que la major part de la població entén o parla castellà i que la presència de llatinoamericans facilita el dia a dia.

El porter també ha aprofitat el temps lliure per formar-se: “He fet cursos de socorrista i treballo com a monitor de gimnàs per complir les hores extres de residència. Així genero ingressos i aprenc coses noves, perquè el futbol no dura per sempre”.

Una vida entre muntanyes i formació

Santis descriu l’hivern andorrà com “dur, duríssim”, però assegura que la primavera fa més agradable el clima i el paisatge. “És un país molt bonic”, insisteix. A més, destaca la facilitat per desplaçar-se a Catalunya: “He anat a Barcelona a veure una tieta i aprofito per moure’m sempre que puc”.

Mentrestant, continua a l’espera d’una nova oportunitat al futbol professional. “He fet cursos d’anglès i segueixo entrenant. Tot fins que aparegui una oportunitat en el futbol, que és la meva activitat principal.”