AUTEA demana més formació en l’atenció al públic per reforçar la inclusió de les persones amb TEA
Carolina Pastor valora els avenços en l’adaptació d’espais a Andorra, però reclama combinar-los amb una atenció ajustada a les necessitats individuals
L’adaptació dels espais i els serveis a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) ha avançat a Andorra durant els darrers dos anys, però encara cal reforçar la preparació dels professionals que atenen el públic.
Així ho considera la directora tècnica d’AUTEA, Carolina Pastor, que defensa que les millores en accessibilitat han d’anar acompanyades d’un tracte sensible a les necessitats de cada persona.
En declaracions a l’ANA, Pastor destaca una predisposició creixent de les institucions i les empreses a incorporar mesures inclusives. Tot i això, assenyala que les adaptacions físiques i la senyalització accessible han de complementar-se amb formació i acompanyament individualitzat perquè siguin realment efectives.
Alternatives per reduir la sobrecàrrega sensorial
La il·luminació intensa, la música elevada, les olors fortes o les aglomeracions poden convertir determinats entorns en espais especialment exigents per a algunes persones amb TEA. Segons explica Pastor, tolerar aquests estímuls no significa que no tinguin un impacte: poden provocar fatiga neurològica i la necessitat de descansar posteriorment.
En persones amb més necessitats de suport, una estimulació elevada també pot desencadenar crisis de regulació. Per aquest motiu, proposa que, quan sigui possible, els equipaments disposin de zones de baixa estimulació o de descàrrega sensorial, on les persones puguin retirar-se temporalment i recuperar-se.
Les hores silencioses a les festes majors són una altra de les alternatives que valora positivament. Aquestes franges poden facilitar la participació de persones amb una sensibilitat auditiva elevada, mantenint la resta de l’oferta d’activitats.
Pastor remarca que les necessitats de les persones amb TEA són diverses. Una mateixa persona pot sentir-se incòmoda en una aglomeració i, alhora, gaudir d’un concert, de les llums o d’anar de compres. Per això, defensa oferir opcions que permetin compartir els espais atenent aquesta diversitat.
Els pictogrames necessiten una atenció que els complementi
L’accessibilitat cognitiva és un altre dels àmbits en què AUTEA considera necessari continuar avançant. Pastor celebra la incorporació de pictogrames i de senyalització més comprensible, però recorda que aquests recursos poden requerir un aprenentatge previ, especialment en persones amb dificultats importants de comunicació o amb discapacitat intel·lectual.
La directora tècnica insisteix que el personal d’atenció al públic ha de disposar d’eines per reconèixer i atendre necessitats que poden passar desapercebudes en un primer contacte. Aquesta preparació pot resultar determinant a l’hora d’acompanyar una persona en un tràmit o d’ajudar-la a comprendre una gestió.
Per il·lustrar-ho, relata el cas d’un estudiant amb TEA que va anar a tramitar el reconeixement de la discapacitat a Barcelona i que, segons li van traslladar, va rebre un tracte poc sensible davant les dificultats que tenia per completar el procediment.
Professionals de suport als serveis públics
Pastor considera que en determinats serveis pot ser útil comptar amb professionals formats i identificats com a referents per atendre persones neurodivergents. Aquesta figura podria facilitar l’acompanyament en àmbits com l’Administració o la justícia, sempre segons les necessitats individuals.
En aquest sentit, destaca la incorporació al país del facilitador judicial, destinat a donar suport en accessibilitat cognitiva a persones que intervenen en processos judicials, així com les millores en la senyalització dels espais públics.
En l’àmbit privat, esmenta el projecte d’una gran empresa que ha treballat tant l’adaptació dels espais com l’atenció als clients i que ha incorporat un psicòleg per atendre persones amb TEA i altres necessitats específiques.
La directora tècnica d’AUTEA defensa una oferta diversa que permeti ampliar la participació de tothom. «No tot ha de ser exclusiu per a neurodivergents, sinó que hi ha d’haver una oferta d’espais per a tothom», assenyala. L’objectiu, sosté, és que les persones amb hipersensibilitat trobin alternatives i que la seva manera de funcionar sigui compresa i respectada.
