Bartumeu dibuixa un futur apocalíptic per a Andorra sense acord malgrat no citar ni un article ni una directiva de la UE

Cap article concret de l’acord d’associació ni cap directiva incorporada al text per justificar-ne els beneficis. La defensa de Jaume Bartumeu en el debat amb el president de Concòrdia, Cerni Escalé, conduït per Gabriel Fernàndez a RTVA, es va concentrar en les possibles conseqüències d’una victòria del «no». Les advertències sobre una Andorra que es quedaria «aturada i sola» van desplaçar la discussió sobre les obligacions i els canvis que comportaria acceptar l’acord.

Bartumeu va defensar el resultat de les negociacions apel·lant a la limitada capacitat negociadora d’un petit estat davant la Unió Europea. Però no va concretar aquesta defensa amb articles o directives de l'acord que permetessin contrastar els avantatges que atribuïa a l’associació.

Escalé va intentar portar la discussió cap a una pregunta: «Per què és un bon acord per a Andorra?». Bona part de l’intercanvi, però, va acabar dedicada a valorar possibles reaccions europees, dificultats de renegociació i escenaris posteriors al referèndum.

De discutir el text a fer hipòtesis sobre el «no»

L’excap de Govern va advertir que rebutjar l’acord tindria conseqüències i podria erosionar la confiança dels estats que han donat suport a Andorra. «Ens quedarem aturats i sols», va afirmar.

També va recordar la possibilitat de denunciar els acords comercial i monetari vigents, fent referència als terminis que preveuen. Aquesta al·lusió als mecanismes dels convenis actuals, però, no va anar acompanyada d’una explicació de cap disposició concreta de l’acord d’associació.

La distinció és rellevant: que existeixi la possibilitat de posar fi a un acord no acredita que la Unió Europea tingui previst fer-ho si els andorrans rebutgen l’associació. En l’intercanvi recollit, Bartumeu no va aportar cap anunci europeu que vinculés un resultat contrari al referèndum amb aquesta decisió.

El plantejament va portar Escalé a respondre sobre què podria passar després d’un «no», en comptes de poder concentrar la discussió en què canviaria al país amb un «sí».

Mònaco, el precedent absent

En aquestes advertències va quedar fora el cas de Mònaco, que va suspendre les negociacions d’associació amb la Unió Europea el setembre del 2023. El Consell de la UE va deixar constància d’aquesta suspensió i, alhora, va expressar el seu suport a la continuïtat de la participació monegasca en les reunions de la Comunitat Política Europea. 

La suspensió no va comportar la desaparició de l’acord monetari monegasc. La Comissió Europea continua identificant Mònaco entre els estats que utilitzen l’euro en virtut d’un acord monetari amb la UE. A més, el març del 2026 es va aprovar una actualització de l’annex d’aquest mateix acord.  

El precedent no permet assegurar que Andorra tindria una evolució idèntica: suspendre una negociació i rebutjar un text en referèndum són situacions diferents.  

Escalé reclama valorar l’acord pels seus mèrits

Escalé va rebutjar que la decisió s’hagués de plantejar com una acceptació del text per evitar un possible càstig europeu. «Un xec en blanc a Europa per mantenir bones relacions seria un plantejament erroni», va sostenir.

El president de Concòrdia tampoc no va presentar una eventual renegociació com un camí senzill. Va admetre que intentar-la durant la mateixa legislatura del rebuig o durant la següent seria «un escenari francament complicat». Alhora, va defensar celebrar el referèndum al més aviat possible.