Catalunya ha perdut el 71,2% de l’oferta de lloguer des que Sánchez governa

Catalunya s’ha convertit en el principal exemple del fracàs de la política d’habitatge de Pedro Sánchez. Entre els anys 2018 i 2025, la comunitat ha perdut el 71,2% de l’oferta de lloguer permanent, segons les dades d’un estudi d’Idealista.

La caiguda coincideix amb l’aplicació de les principals mesures impulsades pel Govern espanyol, com els controls de preus, la declaració de zones tensionades i les limitacions als grans propietaris. 

Segons El Mundo, el sector immobiliari ja havia advertit que aquestes polítiques podien provocar una reducció de l’oferta per la inseguretat jurídica generada entre els propietaris.

En el conjunt d’Espanya, el nombre d’habitatges de lloguer anunciats ha passat de més de 902.660 el 2018 a poc més de 510.000 el 2025. Això representa una pèrdua de 392.573 habitatges durant els anys de govern de Sánchez.

Barcelona perd el 82,7% dels pisos de lloguer permanent

La situació és especialment greu a Barcelona, que lidera la caiguda de l’oferta a tot l’Estat. La capital catalana ha perdut el 82,7% dels anuncis de lloguer permanent en només vuit anys.

El 2018, Barcelona disposava de més de 113.850 anuncis d’habitatges destinats al lloguer habitual. El 2025, aquesta xifra havia caigut fins als 19.723 pisos, és a dir, 94.130 habitatges menys.

Barcelona va ser una de les primeres ciutats a aplicar les limitacions previstes a la Llei d’habitatge aprovada pel Govern de Sánchez el 2023. 

La ciutat també va ser declarada zona tensionada, amb restriccions sobre l’actualització de les rendes i una pressió creixent sobre els grans tenidors.

Els pisos es traslladen al lloguer temporal

La limitació de les rendes ha provocat, segons el sector immobiliari, que una part dels propietaris hagi optat per retirar els habitatges del mercat residencial i destinar-los al lloguer temporal, que durant bona part del període quedava fora de les restriccions de la Llei d’habitatge.

A Barcelona, gairebé 9.400 habitatges s’havien inscrit l’any passat a la finestreta única digital del Ministeri d’Habitatge per oferir allotjaments de curta durada.

Així, mentre l’oferta de lloguer permanent s’ha desplomat, el mercat temporal ha guanyat pes. El resultat és menys disponibilitat per a les famílies i més competència entre les persones que busquen un habitatge estable.

Girona també perd gairebé sis de cada deu habitatges

La davallada no es limita a Barcelona. Girona ha perdut el 59,7% de l’oferta de lloguer permanent, amb 1.047 habitatges menys que el 2018.

També han patit una forta reducció ciutats com Bilbao, que ha perdut el 60,8% dels seus anuncis, i Sant Sebastià, amb una caiguda pròxima al 60%. En el cas de Bilbao, la ciutat aplica les mesures de control de preus previstes a la Llei d’habitatge.

La situació també afecta altres capitals amb una forta demanda residencial, com València, que ha perdut el 47,2% de l’oferta, i Màlaga, on el nombre d’habitatges de lloguer permanent ha caigut un 35,8%.

Més ajuts a la demanda i poca oferta nova

Malgrat la desaparició de centenars de milers d’habitatges del mercat, les mesures del Govern espanyol continuen centrant-se principalment en estimular la demanda.

Els nous decrets aprovats pel Consell de Ministres inclouen una injecció de 10.000 milions d’euros per al programa Tu Casa, que preveu préstecs sense interessos de fins a 50.000 euros per comprar el primer habitatge. També incorporen restriccions al lloguer en zones tensionades i controls sobre el lloguer per habitacions.

En canvi, els recursos destinats a augmentar l’oferta són molt menors: 280 milions d’euros per impulsar la construcció industrialitzada i 400 milions per a promocions amb proveïdors socials.

El Banc d’Espanya alerta del dèficit d’habitatge

La manca d’oferta coincideix amb un augment de la població i de la demanda d’habitatge a les principals ciutats. El Banc d’Espanya calcula que el país podria arrossegar un dèficit d’un milió d’habitatges l’any 2028.

La subgovernadora de l’organisme, Soledad Núñez, també ha advertit que durant els pròxims dos anys caldrà construir 300.000 habitatges més dels que s’havien previst inicialment per afrontar la crisi.

Les dades d’Idealista mostren que, després de vuit anys de polítiques d’intervenció del mercat, Catalunya té menys pisos disponibles, Barcelona ha perdut més de vuit de cada deu anuncis de lloguer permanent i el conjunt d’Espanya s’ha quedat sense gairebé 400.000 habitatges destinats al lloguer.