Clàudia Cunill reclama a Espot que «compleixi la seva paraula» i concreti la despenalització de l’avortament

L’activista i creadora de contingut andorrana Clàudia Cunill reclama al cap de Govern, Xavier Espot, que «compleixi la seva paraula» i presenti i aprovi una proposta concreta per despenalitzar l’avortament. En una entrevista amb l’ANA, ha qüestionat el ritme de la reforma i ha defensat que els compromisos polítics es tradueixin en mesures que la ciutadania pugui seguir amb un calendari clar.

«Em costa acceptar que el temps de les institucions sempre és més important que el temps de les dones», ha afirmat. Segons Cunill, els terminis polítics no responen a la urgència de qui necessita interrompre un embaràs: «Per a una persona que necessita avortar, esperar no és una qüestió abstracta. Cada setmana compta».

Les seves declaracions coincideixen amb la mobilització d’Acció Feminista d’aquest dilluns, 28 de setembre, a les 18.30 hores al parc de la Mola, amb motiu del Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament.

Crítiques al plantejament d’un vídeo sobre una menor

Cunill també ha qüestionat un vídeo difós a les xarxes socials per un mitjà de comunicació andorrà que aborda el cas d’una menor de 12 anys presentada com a víctima d’una violació i les possibles conseqüències d’interrompre l’embaràs.

L’activista considera que el plantejament desplaça l’atenció de la situació immediata de la menor cap a les repercussions que la decisió podria tenir quan fos adulta. «Estàvem perdent una mica el punt de vista del més important de tota aquesta conversa, que era la nena. La nena actualment, que és ara», ha expressat.

En aquest sentit, rebutja que les experiències de dolor que algunes dones expliquen després d’un avortament serveixin per determinar què ha de fer una menor víctima d’una violació. També considera preocupant situar «gairebé al mateix nivell» una violació i un avortament.

«És una criatura que ha patit una violació i la responsabilitat dels adults i les institucions és cuidar-la, no afegir-li un altre pes», ha defensat.

Una reforma que vagi més enllà de la despenalització

Per a Cunill, el debat no s’hauria de limitar als casos més extrems. «Una dona no hauria de demostrar que ha patit prou perquè se li reconegui la capacitat de decidir sobre la seva vida», ha argumentat.

La creadora de contingut reclama que una futura reforma protegeixi les dones de responsabilitats penals i incorpori un circuit sanitari clar, informació fiable, confidencialitat, professionals formats i cobertura pública, sense demores innecessàries.

També posa el focus en les desigualtats econòmiques que comporta haver de sortir d’Andorra. Al seu entendre, eliminar les conseqüències penals per a les dones que avorten a l’estranger seria insuficient si l’accés continua condicionat a poder assumir un desplaçament o faltar a la feina.

«Qui té diners, cotxe, dies lliures o algú que l’acompanyi podrà anar-se’n. Qui no té tot això continuarà tenint un problema», ha assenyalat. Per aquest motiu, defensa que l’atenció es pugui arribar a oferir «aquí, des de l’hospital, des de la nostra sanitat».

El compromís del Govern i el límit institucional

La reclamació arriba després que Espot reiterés, el 8 de setembre, la voluntat d’aprovar la despenalització durant aquesta legislatura i situés l’objectiu en el pròxim període de sessions.

El cap de Govern va defensar que Andorra és sobirana per prendre les seves decisions i que l’executiu no espera una autorització del Vaticà, tot mantenint les converses amb la Santa Seu i la voluntat de preservar el sistema institucional.

En aquest procés, Espot ha situat la possibilitat de practicar avortaments dins del país com la principal «línia vermella». La proposta que defensa Cunill va més enllà d’aquest plantejament, perquè reclama que la reforma resolgui també les barreres d’accés a l’atenció.

«L’energia del 28 de setembre no s’hauria d’acabar el dia 29»

Cunill ha reconegut la feina de les entitats que fa anys que es mobilitzen, però considera que la reivindicació ha de mantenir-se més enllà de les jornades assenyalades. «L’energia del 28 de setembre no s’hauria d’acabar el dia 29», ha afirmat.

L’activista assegura que, després de compartir el vídeo que va motivar la seva reacció, va rebre missatges privats de desenes de dones andorranes que li agraïen haver-ne parlat. Interpreta aquesta resposta com una mostra de l’estigma que encara envolta la qüestió i de les dificultats per posicionar-s’hi públicament en un país petit.

Finalment, ha desvinculat la seva iniciativa de la seva vinculació passada amb la política i l’ha atribuït a una convicció personal, tot reconeixent que el debat té una dimensió política perquè les lleis condicionen l’accés a l’atenció. A Espot li demana que presenti i aprovi la reforma compromesa, més enllà de continuar afirmant que «s’hi està treballant».