Concòrdia proposa que els directius de les societats públiques hagin de complir objectius per renovar el càrrec
La proposició de llei preveu mandats de cinc anys i objectius mesurables
Concòrdia ha presentat una proposició de llei per reformar la governança de les societats públiques i les entitats parapúbliques.
El text planteja processos de selecció més transparents per als màxims responsables executius, vincula la seva continuïtat al compliment d’objectius i introdueix limitacions professionals després del cessament per prevenir conflictes d’interès.
La iniciativa pretén establir un marc comú de professionalització, transparència i rendició de comptes en un sector que actualment es regeix per les lleis de creació de cada organisme.
Afectaria les societats i entitats participades majoritàriament, directament o indirectament, per l’Administració general, tant les existents com les que es constitueixin en el futur.
«És una manifestació de la voluntat de com governaria Concòrdia», ha afirmat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, durant la presentació.
Selecció pública amb experts independents
Un dels principals canvis és el procediment per escollir la persona que assumeixi la direcció general, la gerència o la màxima responsabilitat executiva. La proposta preveu un comitè de selecció de quatre membres, dos de nomenament governamental i dos experts independents.
Aquests darrers provindrien d’un registre públic d’experts independents de nova creació. Segons ha explicat el conseller general Jordi Casadevall, aquest instrument ha de garantir la competència tècnica, la independència, la imparcialitat, la transparència i la pluralitat en la designació dels integrants del comitè.
Les persones candidates haurien de defensar un projecte estratègic per a l’entitat, d’acord amb les condicions de la convocatòria pública. El càrrec exigiria dedicació exclusiva i plena disponibilitat, i estaria subjecte a incompatibilitats, com ara formar part de la direcció d’un partit polític o de determinades organitzacions empresarials o sindicals.
A més, els responsables s’haurien d’abstenir d’intervenir en decisions en què tinguessin interessos personals, familiars, professionals o econòmics susceptibles de comprometre la seva imparcialitat.
Objectius públics i una avaluació anual
La proposició incorpora el contracte programa com a instrument central de planificació i control de la gestió. En un termini màxim de tres mesos des del nomenament, el màxim responsable executiu hauria de subscriure amb l’òrgan de govern un document amb els objectius estratègics i operatius del mandat.
Aquest document inclouria compromisos econòmics, financers i pressupostaris, així com objectius de qualitat del servei, transparència, bon govern, compliment normatiu i creació de valor públic. Tots haurien de ser específics, mesurables, verificables, realistes i delimitats en el temps.
El contracte programa es publicaria al web institucional de l’organisme i al Portal de Transparència. Cada any, la direcció hauria de presentar un informe sobre el grau de compliment dels objectius, que també seria públic.
Mandats de cinc anys i renovacions condicionades
Concòrdia planteja mandats de cinc anys, renovables una sola vegada per cinc anys més. La renovació, però, no seria automàtica: requeriria una avaluació favorable de la gestió, el manteniment dels requisits exigits i l’absència d’incompatibilitats o conflictes d’interès.
La decisió hauria de rebre el suport d’una majoria de dos terços de l’òrgan de govern i anar acompanyada d’un informe d’avaluació.
Un cop completats els deu anys, la persona podria optar a continuar al capdavant de l’organisme, però hauria de tornar a presentar-se a un nou procés de selecció.
El text també estableix limitacions per als directius durant els dos anys posteriors a la sortida del càrrec. En aquest període, no podrien prestar serveis ni mantenir relacions professionals amb particulars o empreses vinculats a assumptes sobre els quals haguessin exercit responsabilitats i que haguessin tingut una incidència significativa durant el mandat.
La restricció abastaria àmbits com la direcció, la gestió, la regulació, la supervisió, la contractació o la presa de decisions. Tampoc podrien representar interessos privats davant de l’entitat que havien dirigit en relació amb aquests assumptes.
