Del futbol modest a la il·lusió d’un país: la història de Jordi Cano
El davanter debuta al futbol professional amb un gol i una assistència en la golejada de l’Andorra per 5 a 1 contra el Ceuta
Hi ha històries que expliquen per què el futbol és molt més que una categoria, una classificació o un contracte. La de Jordi Cano n’és una. Als 31 anys, el davanter català ha complert aquest dissabte un somni que havia perseguit durant tota la seva carrera: debutar al futbol professional. I ho ha fet de la millor manera possible, amb un gol i una assistència en la golejada de l’Andorra per 5 a 1 contra el Ceuta.
Cano ha arribat al futbol professional després d’un camí llarg, allunyat dels grans focus i construït a base de gols. Un recorregut que l’ha portat des de categories modestes fins a convertir-se en el màxim golejador de la Primera RFEF la temporada passada, amb 25 dianes amb l’Europa.
Jornada 1 y tenemos una historia de esas que molan.
Hoy en día donde los debuts en el fútbol profesional son con 16 años (o 15), Jordi Cano lo hace con el Andorra a los 31 años con gol y este taconazo a lo Guti.
Ex del Europa y Kings League. No es coña. pic.twitter.com/Aa0wnBTOut— Miguel Jorge (@miguejs98) August 15, 2026
Abans de fer el salt a la categoria de plata, el davanter havia conegut també la Segona Catalana, una categoria que queda molt lluny del futbol professional que ara trepitja. Però és precisament aquest recorregut el que fa encara més especial el seu debut.
El gol que obre una nova etapa
Aquest dissabte, a Encamp, contra el Ceuta, Cano ha entrat definitivament en una nova dimensió. Amb 31 anys, ha disputat per primera vegada un partit de Segona Divisió i no ha necessitat gaire temps per demostrar per què l’Andorra havia apostat per ell.
El davanter ha rebut la pilota dins de l’àrea i ha connectat un potent xut que ha acabat al fons de la xarxa. El primer gol professional de la seva carrera.
La reacció ha estat tan espontània com significativa: les mans a la cara, com si ni ell mateix es pogués creure que aquell moment que havia perseguit durant tants anys finalment havia arribat.
2ª Catalana.
1ª Catalana.
3ª División.
2ª B.
2ª RFEF.
1ª RFEF.
Y a los 31 años debuta en el fútbol profesional con gol y asistencia.
𝗗𝗼𝗻 𝗝𝗼𝗿𝗱𝗶 𝗖𝗮𝗻𝗼🪄 pic.twitter.com/3rpLMs0MjT— Level (@LevelFutbol_es) August 15, 2026
Però Cano no s’ha conformat amb el gol. També ha deixat una de les imatges del partit amb una assistència espectacular de taló, completant una estrena pràcticament perfecta.
Del futbol modest al màxim nivell
La història de Jordi Cano és la d’un futbolista que ha hagut de picar molta pedra abans d’arribar als grans estadis. Durant anys, el seu nom s’ha anat fent conegut en les categories del futbol català, sempre amb una característica per sobre de totes: el seu olfacte golejador.
El gol l’ha acompanyat allà on ha jugat. Però el futbol professional se li resistia.
Aquest estiu, després d’una temporada extraordinària amb l’Europa, en què va acabar com a pitxitxi de Primera RFEF amb 25 gols, va arribar l’oportunitat que tant havia esperat. L’Andorra li va obrir les portes de la Segona Divisió i Cano va decidir acceptar el repte.
Ara, només en el seu primer partit, ja ha deixat clar que el canvi de categoria no li ha fet perdre allò que millor sap fer.
Un gol celebrat per tota una família
El debut també s’ha viscut amb una emoció especial a casa dels Cano. Un dels primers a reaccionar ha estat Àlex Cano, germà de Jordi i capità de l’Europa, que ha seguit des de l’estadi l’estrena del davanter amb l’Andorra.
La seva reacció a les xarxes ha reflectit l’orgull d’una família que ha vist de prop tot el camí recorregut pel futbolista.
Perquè darrere dels 25 gols de la temporada passada, del fitxatge per l’Andorra i del debut somiat hi ha molts anys de futbol sense focus, camps petits i categories modestes.
I ara, als 31 anys, Jordi Cano ja és futbolista professional.
El seu primer capítol a la Segona Divisió no podia haver començat millor: gol, assistència i una golejada de l’Andorra. Una història de perseverança que aquest dissabte ha acabat convertint-se també en la il·lusió d’un país.
