Descobreixen la cova prehistòrica habitada més alta fins ara al Pirineu
Entre els materials recuperats durant les excavacions destaquen dos collarets singulars
Un equip internacional d’experts, liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’IPHES-CERCA, ha fet una descoberta arqueològica de gran rellevància: la cova prehistòrica amb ocupació humana més alta dels Pirineus. La cavitat, coneguda com a Cova 338, està situada a 2.235 metres d’altitud, a la Vall de Núria, al municipi de Queralbs.
Segons la investigació, la cova va ser ocupada de manera repetida entre el cinquè mil·lenni abans de Crist i el final del primer mil·lenni aC. Aquest descobriment aporta noves evidències sobre l’explotació dels recursos de l’alta muntanya i qüestiona la idea que aquestes zones només fossin utilitzades de manera puntual durant la prehistòria.
Una troballa que trenca esquemes
“Durant dècades, la investigació arqueològica ha interpretat els espais situats per sobre dels 2.000 metres d’altitud com territoris marginals, ocupats només esporàdicament. La Cova 338 trenca aquest model”, assenyala l’estudi.
Els arqueòlegs expliquen que les ocupacions es van produir en diferents fases, separades per períodes d’abandonament, fet que indica un ús planificat i recurrent de l’espai. Les excavacions, realitzades entre 2021 i 2023, han revelat una “seqüència arqueològica excepcional”, amb nombroses estructures de combustió, restes de fauna i diversos minerals verds, probablement malaquita.
En l’estudi també hi han participat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universidad de Granada, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de les Illes Balears, entre altres institucions. La recerca ha estat publicada a la revista científica Frontiers in Environmental Archaeology.
Collarets i minerals a més de 2.000 metres
Entre els materials recuperats durant les excavacions destaquen dos collarets singulars: un elaborat amb una petxina marina i un altre fet amb una dent d’ós bru.
Aquests objectes reforcen la idea que les comunitats prehistòriques mantenien una relació intensa i continuada amb les zones d’alta muntanya.
Carlos Tornero, líder de l’estudi, assegura que “la Cova 338 ens obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus”.
Segons l’investigador, els resultats mostren un ús recurrent de l’espai, amb activitats complexes i una clara explotació dels recursos minerals.
