Deu anys després de la fi del secret bancari, Andorra busca en l’acord amb la UE el seu nou model econòmic
Andorra ha anat abandonant durant l’última dècada bona part del model que l’havia identificat internacionalment amb el secret bancari
Deu anys després de la fi del secret bancari, Andorra afronta un dels canvis de model més importants de la seva història recent. El Govern de Xavier Espot presenta l’acord d’associació amb la Unió Europea com una oportunitat per diversificar l’economia i obrir nous mercats, però el projecte està lluny de generar consens dins del país.
L’última enquesta d’Andorra Recerca i Innovació situa el ‘no’ al 46,4%, davant del 33,5% del ‘sí’, de manera que el rebuig continua sent l’opció majoritària.
Un acord que va molt més enllà d’obrir el mercat europeu
El relat oficial posa el focus en les oportunitats que tindran les empreses andorranes per accedir al mercat interior europeu, però aquesta obertura implica també una profunda adaptació del país a les regles comunitàries. L’acord estableix que Andorra participarà en el mercat interior sota unes condicions de competència comunes i amb l’aplicació de la normativa europea dins dels àmbits coberts pel pacte.
El mateix Parlament Europeu descriu l’acord com un pas cap a una integració econòmica i política més profunda i assenyala que inclou 25 annexos tècnics per cadascun dels protocols dels estats associats, que incorporen els actes legislatius de la UE que entren dins del seu àmbit d’aplicació.
Per a Andorra, el repte és especialment gran per la dimensió del país i de la seva economia. Les empreses andorranes hauran de competir dins d’un mercat europeu immens i sota unes regles comunes que porten dècades desenvolupant-se, mentre el Principat haurà d’anar incorporant progressivament bona part de l’acquis comunitari que afecta els sectors inclosos en l’acord. La mateixa documentació europea subratlla que la participació en el mercat interior depèn del compliment continuat de les normes i principis que el regeixen.
Més integració també significa més obligacions
L’acord tampoc es limita a qüestions comercials. El text estableix la participació en les quatre llibertats del mercat interior, inclosa la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals. Tot i que Andorra conserva determinades mesures transitòries i mecanismes específics vinculats a la seva dimensió, l’objectiu final és integrar el Principat en un espai econòmic molt més ampli.
En matèria financera, a més, l’accés al mercat interior no serà immediat ni automàtic: estarà condicionat a l’adopció efectiva de la normativa europea corresponent, a una avaluació dels marcs reguladors i de supervisió andorrans i al compliment dels requisits establerts per la UE. En aquest àmbit, el procés podrà arribar a desenvolupar-se durant un període de fins a 15 anys.
El ‘no’ continua per davant del ‘sí’
Aquest és un dels principals elements que contrasta amb el discurs optimista sobre l’acord. Tot i que el suport ha crescut respecte de l’anterior consulta —del 24% al voltant del 33,5%—, el 46,4% dels enquestats afirma que votaria en contra si el referèndum se celebrés ara. A més, un 45,7% considera negativa l’aproximació d’Andorra a Europa, davant del 31,7% que la valora positivament.
La mateixa enquesta mostra, però, que encara existeix un important dèficit d’informació: més del 65% dels enquestats es considera poc o gens informat sobre el text final negociat.
Així, mentre el Govern defensa que l’acord pot permetre a Andorra superar la dependència tradicional del turisme, el comerç i altres activitats vinculades al seu model econòmic anterior, el debat intern continua centrat en què haurà de cedir el Principat a canvi d’aquest accés al mercat europeu.
Deu anys després del final del secret bancari
La transformació no és nova. Andorra ha anat abandonant durant l’última dècada bona part del model que l’havia identificat internacionalment amb el secret bancari i la fiscalitat diferenciada.
Ara, l’acord amb la UE planteja un nou salt: passar d’una relació basada principalment en la unió duanera i diversos acords sectorials a una integració molt més àmplia en el mercat interior europeu. El Consell de la UE va donar llum verda al text el 16 de juliol de 2026, després que el Coreper determinés que es tracta d’un acord de naturalesa mixta, fet que implica la participació dels 27 estats membres en el procés de signatura i ratificació.
El següent gran capítol serà ara a Andorra, on l’acord haurà de superar el referèndum abans de poder culminar el procés de ratificació.
