El BCE apuja els tipus d’interès al 2,5% davant la pressió de la guerra sobre els preus

El Banc Central Europeu (BCE) ha aprovat una pujada de 25 punts bàsics dels tres tipus d’interès oficials per frenar les pressions inflacionistes derivades de la guerra a l’Orient Mitjà i de l’encariment de l’energia. La decisió situa la taxa de dipòsit en el 2,5%, el tipus de les operacions principals de finançament en el 2,65% i la facilitat marginal de crèdit en el 2,90%.

Es tracta de la segona pujada de tipus del 2026, després de la del juny. El moviment arriba després que el BCE optés per mantenir-los sense canvis en la reunió del juliol.

La decisió respon a un repunt de la inflació de la zona euro, que se situa en el 3,3%, davant del 2,9% del juliol i per sobre de l’objectiu del 2% a mitjà termini. L’organisme adverteix que el conflicte continua pressionant els preus i que la inflació podria mantenir-se per sobre de l’objectiu durant un període prolongat.

La inflació continuaria per sobre del 2% fins al 2028

Les noves projeccions del BCE situen la inflació mitjana en el 3% el 2026, el 2,5% el 2027 i el 2,1% el 2028. La previsió d’aquest any es manté respecte de les estimacions del juny, però les dels dos exercicis següents es revisen a l’alça.

Pel que fa a la inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments, l’organisme preveu un 2,5% aquest any, un 2,6% el 2027 i un 2,3% el 2028.

En paral·lel, el BCE calcula que l’economia de la zona euro creixerà un 0,9% el 2026, un 1,4% el 2027 i un 1,5% el 2028. La millora de les previsions dels dos primers exercicis respon a una resistència de l’activitat econòmica superior a l’esperada, tot i que persisteix una elevada incertesa.

L’energia condiciona les pròximes decisions

Les dificultats del transport de petroli a través de l’estret d’Ormuz continuen pressionant els mercats energètics. El barril de Brent torna a superar els 100 dòlars, mentre que el gas natural de referència a Europa se situa per sobre dels 80 euros per megawatt hora.

L’encariment del diner pot traslladar-se al cost del finançament de famílies i empreses i limitar el consum i la inversió. Aquest és un dels riscos d’endurir la política monetària mentre l’economia ja suporta uns costos energètics elevats.