El lloguer assequible en terreny públic sí que ha atret interès privat: el cas de Terra Vella
El projecte va rebre una oferta el 2025 i una candidatura al procediment reformulat del 2026
La construcció d’habitatges de lloguer assequible sobre terreny públic ha despertat interès empresarial a Andorra. El projecte de Terra Vella, impulsat pel Comú d’Andorra la Vella, en deixa constància: el febrer del 2025 va rebre una oferta per construir pisos en una parcel·la comunal i el març del 2026 es va presentar una candidatura al procediment reformulat. Així ho documenten la comunicació oficial del primer concurs i la informació sobre la convocatòria posterior.
Aquest antecedent obliga a matisar les afirmacions que presenten el model com una fórmula incapaç d’atreure capital privat. L’existència de candidatures no acredita per si sola la rendibilitat del projecte, però sí que demostra que hi ha hagut empreses disposades a participar-hi.
Una oferta per construir en una parcel·la comunal
El 27 de febrer del 2025, el Comú va anunciar que una empresa o unió temporal d’empreses del país havia presentat una oferta per desenvolupar la promoció de Terra Vella, davant del complex Jovial.
La iniciativa preveia entre 40 i 50 habitatges de lloguer per sota del preu de mercat, en un terreny comunal que s’oferia en concessió durant cinquanta anys. El cònsol major, Sergi González, va valorar aleshores la capacitat del projecte per mobilitzar empreses i capital amb una finalitat social.
Un concurs desert no equival a absència d’interès
El primer procediment va quedar desert perquè la proposta presentada no complia els requisits establerts. Posteriorment, la corporació va optar per un procediment negociat amb publicitat, que el 27 de març del 2026 havia rebut una candidatura empresarial.
En aquell moment, el projecte entrava en la fase d’anàlisi de la proposta. González defensava que l’interès empresarial confirmava la viabilitat del model, una valoració política que cal distingir d’una adjudicació o d’un resultat econòmic acreditat.
La documentació consultada per a aquesta peça no permet confirmar una adjudicació posterior ni l’inici de les obres. El que acredita és la participació privada en les dues convocatòries.
Menys rendibilitat no significa necessàriament pèrdues
En alguns diaris s'atribueix als immobiliaris consultats la preferència per construir per vendre i vincula les dificultats del lloguer assequible amb la rendibilitat i la incertesa reguladora. Tanmateix, no identifica els interlocutors ni aporta un estudi econòmic dels projectes.
Per demostrar que una promoció no és rendible caldria conèixer, entre altres elements, els costos de construcció i finançament, les rendes previstes, el manteniment i les condicions de la concessió. Que vendre permeti recuperar abans la inversió no prova que llogar generi pèrdues.
El mateix text introdueix possibles restriccions d’un futur govern d’esquerres, però no concreta mesures ni en quantifica l’impacte. Es tracta d’un escenari hipotètic, insuficient per explicar per si sol el resultat d’un concurs.
Terra Vella ofereix, doncs, un precedent documentat d’interès empresarial. El debat sobre les dificultats del model requereix examinar les condicions i els resultats de cada projecte, sense confondre un concurs fallit, una rendibilitat no demostrada i una absència d’inversors.
