El misteri dels gegants del Pirineu: els esquelets de tres metres que haurien aparegut a la Cerdanya
Un documental de Sebastià d'Arbó del 1988 recuperat per RTVE investiga la suposada troballa de set esquelets gegantins a Prullans
Els Pirineus amaguen llegendes que han passat de generació en generació durant segles. Una de les més sorprenents parla de l'existència d'antics habitants d'una alçada extraordinària, gegants que, segons la tradició popular, haurien viscut a les muntanyes i deixat empremtes en diferents indrets del territori.
Ara, un documental del periodista Sebastià d'Arbó, emès el 1988 dins del programa Catalunya misteriosa, ha tornat a posar aquestes històries sobre la taula. El programa Temps enrere, de RTVE, ha recuperat un fragment d'aquella investigació, que començava al dolmen d'Oren, situat a Prullans, a la Cerdanya.

Segons els testimonis recollits aleshores, en aquest indret s'haurien descobert els esquelets de set individus d'unes dimensions excepcionals, sis homes i una dona, que presumptament haurien arribat a fer prop de tres metres d'alçada.
La història, però, presenta un element especialment intrigant: els ossos que suposadament demostraven l'existència d'aquests gegants no es van poder localitzar quan es va enregistrar el documental.
Set esquelets gegantins descoberts en un dolmen de la Cerdanya
La investigació de Sebastià d'Arbó començava a Prullans, on l'investigador i escriptor Fernando Ledesma explicava una antiga troballa arqueològica que, segons el seu relat, havia sorprès els habitants de la zona.
Ledesma sostenia que al dolmen d'Oren s'havien localitzat restes humanes de proporcions extraordinàries. Un dels detalls que més cridava l'atenció era la mida d'un dels fèmurs.
Segons explicava, l'os mesurava aproximadament des del maluc fins al peu d'un dels pagesos que havia participat en la descoberta.
A partir d'aquelles dimensions, l'investigador afirmava que els individus podrien haver arribat fàcilment als tres metres d'alçada.
Tanmateix, aquestes afirmacions no constitueixen una prova científica de l'existència de gegants al Pirineu, ja que no es disposa d'un conjunt de restes verificades que permeti confirmar les dimensions descrites.
On van anar a parar els ossos?
Un dels episodis més enigmàtics de la història és la suposada desaparició dels esquelets.
Segons el relat recuperat per RTVE, l'interès que les restes haurien despertat entre investigadors francesos va portar els pagesos de la zona a amagar-les al celler del Palau dels Marquesos de Monistrol.
Posteriorment, els ossos haurien estat traslladats al Museu d'Arqueologia de Catalunya, on suposadament havien de quedar conservats.
Però quan l'equip de Catalunya misteriosa va investigar el cas, els responsables de la institució van explicar que no disposaven dels esquelets descrits.
El catedràtic Domènech Campillo va assenyalar que del dolmen únicament havia arribat al museu un petit fragment ossi, insuficient per acreditar l'existència de persones de tres metres d'alçada.
Aquesta circumstància va deixar sense confirmar la història de la troballa i va alimentar un misteri que, dècades després, continua formant part dels relats sobre els gegants pirinencs.
El gegant Rotllà i la llegenda de Maçanet de Cabrenys
Les històries sobre gegants no es limiten a la Cerdanya. A l'Alt Empordà, als peus dels Pirineus, Maçanet de Cabrenys conserva una de les llegendes més conegudes de la zona: la del gegant Rotllà.
Segons la narració popular recollida per Sebastià d'Arbó, Rotllà era un ésser d'una força extraordinària que portava una gran maça.
La tradició explica que el gegant va defensar la població dels ocupants moriscos i que, durant l'enfrontament, va destruir el campanar de la vila.
Després de la victòria, Rotllà hauria llançat la seva maça des del castell de Cabrenys, amb tanta força que l'arma hauria quedat clavada a terra.
La història forma part del patrimoni llegendari de la zona i reflecteix com les figures de gegants i herois sobrenaturals s'han incorporat a la memòria popular dels pobles pirinencs.
No existeixen proves històriques que acreditin aquests fets tal com els descriu la llegenda, però la narració continua sent un exemple de la riquesa de la tradició oral del territori.
Els Pirineus, un territori ple de llegendes
Les muntanyes pirinenques han estat durant segles un escenari especialment propici per a la transmissió de relats sobre éssers extraordinaris, tresors amagats i fenòmens inexplicables.
L'aïllament històric d'algunes valls, la presència de monuments prehistòrics i la força de la tradició oral han contribuït a conservar aquestes històries.
En el cas dels gegants, els monuments megalítics i les restes arqueològiques han alimentat interpretacions populars sobre antics pobladors de dimensions extraordinàries, encara que aquestes creences no disposin d'una demostració científica.
El documental de Sebastià d'Arbó també viatjava fins a les Illes Balears, on recollia llegendes similars relacionades amb les construccions talaiòtiques de Menorca i presumptes esquelets gegantins descoberts a Mallorca.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades