El "no" a la UE mobilitza la Islàndia rural davant d’un referèndum que es preveu ajustat

Islàndia afronta aquest dissabte un referèndum decisiu sobre la seva relació amb la Unió Europea. Els ciutadans hauran de decidir si el país ha d’obrir negociacions per a una eventual adhesió al bloc comunitari, en una consulta que està deixant al descobert una marcada divisió territorial i generacional.

La votació no decidirà directament l’entrada d’Islàndia a la UE. El que es posa a les urnes és si el país ha d’iniciar negociacions amb Brussel·les per explorar una futura adhesió. Una eventual incorporació requeriria posteriorment un procés polític i jurídic molt més ampli.

La campanya ha evidenciat l’existència de dues visions molt diferents sobre el futur del país. D’una banda, la Islàndia rural, vinculada a la pesca, l’agricultura i les activitats tradicionals, on el rebuig a una major integració europea té una presència especialment important. De l’altra, els joves i els habitants de Reykjavík, més predisposats a explorar les oportunitats que podria oferir una aproximació a la UE.

La mobilització del «no» és especialment visible fora de la capital. Segons explica El Mundo des d’Islàndia, en algunes zones rurals es poden trobar fins i tot bales de fenc amb cartells amb el lema «UE? No, gràcies».

Un dels principals arguments dels contraris a iniciar les negociacions és la defensa de la sobirania islandesa i del control sobre els recursos naturals, especialment en un país on el mar continua tenint un pes econòmic i cultural determinant.

Un dels representants més clars d’aquesta posició és Kristján Loftsson, de 84 anys i un dels empresaris baleners més coneguts del país. La seva empresa disposa aquest any d’una quota per capturar fins a 150 rorquals comuns i Loftsson ja ha anunciat que votarà en contra.

El veterà empresari argumenta que determinades normes comunitàries serien incompatibles amb activitats que Islàndia encara permet i considera que una major integració comportaria una pèrdua de capacitat de decisió. En declaracions a El Mundo, arriba a afirmar que «la Unió Europea s’ha convertit en la Unió Soviètica», reproduint una comparació utilitzada anteriorment pel dirigent britànic Nigel Farage.

La pesca és un dels grans elements que planen sobre el debat. Per als partidaris del «no», cedir competències a Brussel·les en àmbits relacionats amb els recursos marítims pot afectar un dels pilars històrics de l’economia islandesa.

A l’altre extrem apareix una generació més jove i urbana que contempla Europa des d’una perspectiva molt diferent. Entre els arguments favorables hi ha una major mobilitat laboral, les oportunitats professionals al continent i la possibilitat d’aprofundir en la integració econòmica europea.

Aron, un islandès de 34 anys que treballa en una empresa de programari, defensa que no té sentit rebutjar les converses abans de conèixer-ne les condicions. «El referèndum només és per negociar amb la UE. No tenim res a perdre», explica a El Mundo.

El jove també expressa el seu desig de poder treballar i moure’s per Europa amb més facilitat i mostra interès per disposar algun dia de l’euro en comptes de la corona islandesa.

El contrast resumeix bona part de la campanya: mentre una part dels islandesos veu la UE com una oportunitat per ampliar les possibilitats econòmiques i laborals, una altra considera que el preu pot ser una reducció de la sobirania nacional.

La qüestió migratòria també ha entrat en el debat. Aproximadament un 20% de la població islandesa és immigrant, i la immigració ha adquirit protagonisme en algunes discussions polítiques i a les xarxes socials. Loftsson, per exemple, considera que Islàndia té «massa estrangers».

La fractura és també territorial. Reykjavík concentra una població més jove i urbana, vinculada en major mesura als serveis, la tecnologia i el turisme, mentre que fora de la capital augmenta el pes de sectors tradicionals com la pesca i l’agricultura.

La intensitat de la campanya contrària a la UE en aquestes zones fa que el resultat es presenti incert. Un treballador eslovac entrevistat per El Mundo explicava que inicialment esperava una victòria del «sí», però que va començar a dubtar després de viatjar fins a Akureyri i comprovar la gran presència de propaganda contrària a l’obertura de negociacions.

A Andorra la fractura generacional funciona a la inversa

La divisió que emergeix a Islàndia ofereix un contrast especialment significatiu amb Andorra, immersa també en el debat sobre la seva futura relació amb la Unió Europea, encara que en un marc jurídic diferent. Islàndia decideix sobre unes eventuals negociacions d’adhesió plena, mentre que el Principat ha negociat un Acord d’associació.

La diferència més sorprenent apareix en l’edat dels partidaris i detractors d’una major integració europea.

Segons la darrera enquesta política d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), les persones de 65 anys o més són el col·lectiu més favorable a l’Acord d’associació. Un 40,2% assegura que hi votaria a favor, mentre que un 24,4% encara no sap què votaria.

Entre els joves, en canvi, s’imposa el rebuig. En la franja dels 18 als 29 anys, un 48,2% votaria en contra de l’Acord, davant del 37,6% que ho faria a favor.

La diferència encara és més pronunciada entre les persones de 30 a 44 anys, on el 58% rebutjaria l’Acord d’associació i només el 26,2% hi votaria favorablement. Entre els ciutadans de 45 a 64 anys també guanya el «no», amb un 44,2% en contra i un 31,8% a favor.

Es dibuixa així una situació pràcticament inversa entre els dos països. Mentre a Islàndia els joves i els sectors urbans apareixen com els més predisposats a acostar-se a la UE, a Andorra són precisament les generacions més joves i en edat laboral les que mostren més reticències davant l’Acord negociat amb Brussel·les.

Una de les qüestions que pot contribuir a explicar el suport més elevat entre els jubilats andorrans és la coordinació dels sistemes de Seguretat Social i de les pensions prevista en l’Acord, que permetrà tenir en compte els períodes cotitzats a Andorra i als estats membres de la UE per determinar les prestacions corresponents.

Tot i això, l’enquesta també mostra un important grau de desconeixement: el 41,1% dels jubilats admet no tenir prou informació per identificar quins aspectes de l’Acord poden resultar més beneficiosos per al país.

Islàndia i Andorra evidencien, per tant, que no existeix una única fractura generacional davant la integració europea. En un país, una part dels joves mira cap a Brussel·les buscant més oportunitats; en l’altre, són els joves els que concentren alguns dels percentatges més elevats de rebuig.

Islàndia ja manté una estreta relació amb Europa sense pertànyer a la UE. Forma part de l’Espai Econòmic Europeu i de l’espai Schengen, però conserva la seva condició d’Estat no membre.

Aquest dissabte els islandesos hauran de decidir si volen tornar a avançar cap a Brussel·les. El «sí» obriria la porta a negociar; el «no» mantindria, almenys de moment, el model actual i tancaria una nova temptativa d’adhesió.