El “no” a l’acord amb la UE s’imposaria al “sí”

La nova enquesta política d’estiu publicada per Andorra Recerca i Innovació reflecteix un escenari de clara divisió al voltant del futur acord d’associació, amb el rebuig situant-se actualment per davant de l’opció favorable.

Segons les dades del sondeig, el 46,4% dels votants andorrans —ciutadans amb dret a vot a Andorra— es posicionen en contra de l’acord, mentre que el 33,5% hi està a favor. D’aquesta manera, el “no” se situa com a opció majoritària en aquests moments.

Un dels elements destacats de l’estudi és l’evolució del suport al “sí”, que hauria augmentat de manera significativa en els darrers dos anys, passant del 24% fins al 33,5% actual. Paral·lelament, el nivell de rebuig s’hauria mantingut relativament estable, en part per l’entrada d’antics indecisos que ara es posicionen, així com per un major coneixement del contingut de l’acord entre la població.

El context polític afegeix pressió al debat. En les darreres setmanes, una iniciativa ciutadana ha aconseguit recollir prop de 2.000 signatures per exigir la convocatòria d’un referèndum sobre l’acord, una consulta que el Govern havia promès prèviament abans de la signatura del text definitiu.

Tot i això, el calendari de l’acord continua envoltat d’incertesa. A escala europea, el procés d’aprovació es veu condicionat per bloquejos al Comitè de Representants Permanents de la UE (COREPER), on alguns estats membres haurien expressat reserves. Entre aquests s’hi esmenta Bulgaria, en relació amb el cas Starcom i possibles recels polítics vinculats a San Marino, fet que afegeix tensions al procés d’associació.

La visita del copríncep francès Emmanuel Macron a Andorra, en què va remarcar que, si l’acord s’acabés rebutjant ara, “no es tornaria a obrir” en el futur —segons les seves declaracions—, no hauria tingut un impacte significatiu en l’opinió pública andorrana, o fins i tot podria haver generat un efecte contrari al desitjat. 

Diverses lectures apunten que, més que impulsar un augment del suport al “sí”, el missatge hauria consolidat part del vot contrari o hauria reforçat la tendència d’alguns ciutadans a no moure’s de la seva posició actual. No es tractaria tant d’un increment del “no”, sinó d’una menor predisposició a cedir cap al “sí” per part d’una part de l’electorat. En aquest context, també s’ha interpretat que la visita podria haver estat percebuda més com un gest de suport al Govern que no pas com una comunicació institucional neutra en nom de la Unió Europea.

En aquest context, el Govern andorrà ha mostrat la voluntat de prioritzar l’opció del “sí” a l’acord, fins i tot en un escenari de sensibilitat social dividida. Mentrestant, una part de la ciutadania reclama accelerar la convocatòria del referèndum promès, en un clima creixent de tensió entre la gestió institucional i les demandes de participació directa.