El projecte PERMAPYRENEES ampliarà tres anys l’estudi dels indicis de permafrost a Grau Roig

Les temperatures subterrànies dels Clots de la Menera són compatibles amb la possible presència de sòl permanentment congelat

ARI
ARI
per l’autor La Veu Lliure
3 minuts de lectura
Publicat el dijous, 8 octubre 2026 - 21:05

El projecte europeu PERMAPYRENEES ampliarà durant tres anys més els estudis sobre la presència i l’evolució del permafrost als Pirineus, després que les primeres investigacions hagin detectat indicis compatibles amb l’existència de sòl permanentment congelat a la zona dels Clots de la Menera, a Grau Roig.

Els primers resultats s’han presentat aquest dijous al Centre Cultural de la Llacuna, en el marc de l’estrena del documental PERMAPYRENEES, allò que canvia sota els nostres peus, canvia la muntanya. L’acte ha estat organitzat per Andorra Recerca + Innovació (AR+I) i la Fundació Kilian Jornet.

Temperatures subterrànies properes als zero graus

Els treballs de camp desenvolupats a Grau Roig han registrat temperatures subterrànies molt properes als 0 °C i alguns valors lleugerament negatius en profunditat.

Aquestes dades són compatibles amb la possible presència de permafrost temperat, és a dir, sòl que es manté congelat en profunditat però amb temperatures pròximes al punt de fusió. Tot i això, els investigadors han advertit que encara cal disposar de períodes més llargs d’observació per confirmar definitivament aquesta hipòtesi.

Precisament, aquesta necessitat de continuar recollint dades ha portat a allargar el projecte europeu, que inicialment acabava aquest any, amb una segona fase anomenada PERMAPYRENEES-2.

Un element clau per a l’estabilitat de la muntanya

El permafrost és un dels elements menys coneguts de la criosfera pirinenca. Es tracta del sòl que es manté permanentment congelat en profunditat i que té un paper important en l’estabilització dels vessants d’alta muntanya.

La seva degradació, associada a l’augment de les temperatures, pot afavorir despreniments, moviments de terreny i altres processos d’inestabilitat que poden afectar infraestructures, camins i zones freqüentades per residents i visitants.

Per aquest motiu, la recerca permet millorar el seguiment dels canvis que experimenta la muntanya i generar informació útil per a la planificació territorial, la prevenció de riscos naturals i l’adaptació al canvi climàtic.

Un documental sobre el treball dels científics

El documental estrenat a la Llacuna mostra el treball de camp desenvolupat pels equips científics als dos sectors de la serralada analitzats durant aquesta primera fase: els Clots de la Menera, a Grau Roig, i la zona dels Besiberris, a la Vall d’Aran.

La coordinadora de l’àrea de Recerca d’AR+I, Laura Trapero, ha explicat que l’objectiu de la producció és apropar al gran públic una recerca sovint desconeguda, però essencial per entendre les transformacions dels ecosistemes de muntanya.

Trapero també ha destacat la importància de compartir el coneixement científic amb la ciutadania de manera clara i accessible, especialment quan es tracta de fenòmens que poden tenir conseqüències sobre la seguretat i la gestió del territori.

Una taula rodona sobre el futur de la muntanya

Després de la projecció s’ha celebrat una taula rodona amb la participació de Marc Oliva, coordinador del projecte i investigador de la Universitat de Barcelona; Domènec Trastoy, alpinista; Albert de Gràcia, geòleg i divulgador de MeteoPirineus, i Anna Echeverria, investigadora d’AR+I.

Durant el debat s’han abordat els efectes del canvi climàtic sobre l’alta muntanya, els reptes que planteja l’estudi del permafrost i la necessitat de traslladar els resultats científics a les administracions i als territoris potencialment exposats als riscos naturals.

PERMAPYRENEES-2 ampliarà les zones d’estudi

La nova fase del projecte ampliarà les àrees d’investigació als principals massissos dels Pirineus i incorporarà noves metodologies d’anàlisi.

També reforçarà la transferència de coneixement cap als territoris afectats i permetrà avançar en la identificació de les zones on la degradació del permafrost podria tenir més impacte. El projecte compta amb el cofinançament de la Unió Europea a través del programa Interreg POCTEFA. 

 

Afegeix un comentari nou

HTML restringit

  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd> <h2 id> <h3 id> <h4 id> <h5 id> <h6 id>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA

Notícies relacionades