El projecte que vol crear un país per dones assegura que ha demanat el reconeixement d’Andorra

Els impulsors de l’autoproclamat Regne Lliure de Lilith asseguren que han demanat al Govern d'Andorra i d'Espanya que els reconeguin com a estat sobirà. 

En una entrevista a La Veu Lliure, expliquen que han enviat diversos correus electrònics als responsables d’Afers Exteriors dels dos països per presentar la seva proposta i sol·licitar que els incloguin en la definició de les fronteres.

«De moment, no hem rebut resposta», afirma la promotora en les seves respostes a aquest mitjà. La iniciativa reivindica set zones a l’entorn de la frontera hispanoandorrana on els seus impulsors sostenen que podrien establir una micronació governada per dones.

La petició de reconeixement i l’enviament dels correus formen part del relat dels promotors. Les respostes de l’entrevista no incorporen cap confirmació institucional que avali les seves pretensions territorials o el reconeixement que reclamen.

Volen intervenir en la delimitació com un tercer estat

Els impulsors expliquen que la seva prioritat és donar a conèixer el projecte entre les societats andorrana i espanyola. Després, aspiren a aconseguir el reconeixement dels dos estats i a participar en una negociació territorial.

La seva pretensió és definir «les fronteres entre els nostres tres països: Andorra, Espanya i el Regne Lliure de Lilith», segons expressen a l’entrevista. Aquesta formulació reflecteix l’objectiu polític de la iniciativa, que es presenta com un futur estat sobirà.

Els promotors descarten convertir el projecte en una comunitat privada dins d’un país existent i insisteixen que no volen representar cap amenaça per a la integritat territorial d’Andorra o Espanya. Fins i tot s’ofereixen a fer tasques de mediació o arbitratge entre tots dos si sorgissin desacords fronterers i les autoritats acceptessin la seva ajuda.

Reivindiquen set zones a partir d’una comparació de mapes

Segons expliquen, la possibilitat d’instal·lar-se al Pirineu va sorgir després de conèixer l’existència de discrepàncies sobre la delimitació entre Andorra i Espanya. A partir d’aquí, van consultar la cartografia de l’Institut Geogràfic Nacional espanyol i de la infraestructura de dades espacials d’Andorra.

Asseguren que, a banda de les zones que identifiquen com a disputades, van localitzar set espais més petits que, segons la seva interpretació, no quedaven inclosos en cap dels dos territoris representats. Sobre aquesta lectura dels mapes sostenen la seva reivindicació.

Els mateixos impulsors admeten que aquestes zones no estan reconegudes internacionalment com a terra nullius, expressió amb què es refereixen a territoris sense sobirania estatal. Tot i això, defensen que poden considerar-les així mentre no es concreti la delimitació.

L’entrevista no aporta documentació que acrediti aquesta interpretació ni que els espais reivindicats estiguin fora de la sobirania andorrana o espanyola.

Els promotors afirmen que l’1 de maig del 2026 van plantar la seva bandera i van pronunciar un discurs fundacional en els terrenys que reclamen. Presenten aquell acte com la fundació del seu regne.

Sense població permanent i amb l’assentament pendent

Malgrat parlar d’un país propi, els impulsors reconeixen que encara no disposen de població permanent i que no han fet una crida formal per establir-s’hi. Expliquen que volen avançar per etapes i situen el reconeixement i la delimitació territorial abans de l’arribada de residents.

Tampoc han concretat com resoldrien les dificultats del clima, l’aïllament o l’accés als serveis. Preguntats per l’habitatge, l’aigua potable, l’electricitat, el sanejament i l’assistència sanitària, responen que abordaran els reptes a mesura que apareguin.

Sí que asseguren que no convocaran ningú a instal·lar-s’hi sense unes condicions mínimes d’habitabilitat i que necessitarien el suport de la població de la zona i la col·laboració d’Andorra i Espanya.

Una monarquia dirigida per dones

El projecte va néixer, segons relata la promotora, d’una pregunta de la seva filla, Elena Lilith, quan tenia vuit anys: «Mama, per què em dius princesa si jo no soc una princesa?». A partir d’aquella anècdota, ella i el seu marit van començar a explorar la creació d’una micronació com a llegat familiar.

Defineixen el model que proposen com una monarquia parlamentària femenina, amb els càrrecs públics dirigits per dones i una reina que tindria l’última paraula. Aclareixen, però, que acceptarien homes sempre que assumissin aquesta autoritat femenina.

La iniciativa preveu arribar a tenir moneda, documentació i institucions pròpies. Ara com ara, els impulsors indiquen que han fixat una taxa de 20 euros per obtenir la seva denominada ciutadania, destinada principalment a editar un document d’identitat del projecte.

El pas que consideren decisiu continua pendent: aconseguir que Andorra i Espanya acceptin tractar-los com un estat, una aspiració per a la qual, segons admeten, encara no han rebut resposta.